Autor Articles i estudis
1 Desembre 2019 a 12:00

La contaminació atmosfèrica incrementa el risc de no aconseguir la gestació a la fecundació in vitro

Miguel Ángel Checa, Mireia González i Juan José Espinós Fecundació in vitro// Foto imim

Miguel Ángel Checa, Mireia González i Juan José Espinós Fecundació in vitro// Foto imim

Com afecta la contaminació de l’aire a la fertilitat humana? Hi poden influir factors com la dieta, l’activitat física o l’estil de vida? I l’exposició a altres contaminants a través del menjar o de l’entorn? Són aspectes que divendres es debatiren al Ist International Symposium on diet, Lifestyle and Fertilty, que se celebrà a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, organitzat pel Grup de Recerca en Infertilitat de Barcelona de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundación Fertty.

Al simposi hi han participat experts procedents de la Universitat de Harvard, als Estats Units, com la Dra. Lidia Minguez-Alarcon, del seu Departament de Salut Ambiental, que va analitzar el paper dels disruptors endocrins sobre la fertilitat, així com el Dr. Jorge Chavarro, del Departament de Nutrició, que hi tractà la importància dels antioxidants, les vitamines i altres suplements nutricionals en pacients tractats per infertilitat, així com de la dieta per a millorar la fertilitat. A la vegada, el Dr. Juan José Espinós, del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i codirector del simposi, hi presentà un estudi sobre tendències en fertilitat i canvis a l’estil de vida i un segon treball sobre recomanacions nutricionals. També hi participaren experts procedents de centres hospitalaris i universitats de l’Estat, com l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Còrdova i la Universitat de Múrcia.

La influència de la contaminació atmosfèrica

Una de les ponències més destacades fou la presentada pel Dr. Miguel Ángel Checa, coordinador del Grup de Recerca en Infertilitat de Barcelona de l’IMIM, cap de secció de Reproducció Humana del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar i codirector del simposi. En ella, ha analitzat el paper dels contaminants atmosfèrics, així com d’altres contaminants, en la fertilitat. El Dr. Checa ha assegurat que “les pacients que estan sotmeses a nivells més alts de contaminació a la ciutat de Barcelona, tenen pitjors taxes d’embaràs, encara que sigui per fecundació in vitro, i un risc més alt d’avortament”.

Aquesta ponència també ha servit per presentar els resultats del treball de tesi doctoral de la Dra. Mireia González, que, precisament, ha analitzat els efectes dels nivells de contaminants atmosfèrics sobre l’èxit de la fecundació in vitro. L’estudi ha demostrat que l’exposició a partícules en suspensió durant els dies previs a la implantació dels embrions en aquests procediments té un efecte directe sobre el seu fracàs o la possibilitat d’avortament. Per arribar a aquesta conclusió, es va fer un seguiment de prop de 200 pacients de l’àrea de Barcelona i de Girona que es van sotmetre a un tractament de fecundació in vitro. El treball va analitzar tant el paper d’aquestes partícules, procedents bàsicament del trànsit de vehicles, com el d’un altre contaminant atmosfèric, els òxids de nitrogen (NOx), però en aquest cas, no ha quedat clar el seu paper.

Del total de casos analitzats, 486 transferències embrionàries, es van produir 215 gestacions, de les quals, només la meitat van evolucionar en un embaràs. La redactora de la tesi, la Dra. González apunta que “l’increment de les partícules en suspensió, sobretot les més petites (PM2,5), els 3 dies previs a la transferència i en el dia de la seva realització s’associa de forma directa amb un major risc d’avortament i de no obtenir la gestació”. Davant aquestes dades, assegura que “no s’ha de canviar la tècnica de realització de la fecundació in vitro, sinó que han de canviar les ciutats en relació amb la contaminació derivada de la combustió dels motors”.

L’estudi va tenir en compte els nivells de contaminants atmosfèrics 15 dies abans de la implantació, 3 dies abans, el mateix dia i 7 dies després. Les pacients que van participar-hi tenien una mitjana d’edat de 37 anys i els motius més habituals d’infertilitat eren l’edat avançada i la baixa reserva ovàrica, sense que hi hagués diferències en el tipus de protocol d’estimulació ovàrica utilitzat ni en la forma de fecundació.

Programa del simposi

El podeu veure en aquest enllaç https://www.parcdesalutmar.cat/ca/agenda/view.php?ID=9928

Switch to mobile version