Autor Societat
1 Octubre 2019 a 15:00

Els naixements disminueixen un 5,4% l’any 2018

La reducció es concentra en les mares de nacionalitat espanyola

Naixements // Imatge del web de Pixabay

Naixements // Imatge del web de Pixabay

L’any 2018 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya és de 63.174, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que representa una reducció de 3.629 nadons (-5,4%) en relació amb les dades definitives del 2017. La disminució de la natalitat ve acompanyada per l’augment de l’edat a la maternitat, que se situa en 31 anys al naixement del primer fill. D’altra banda, la disminució dels naixements situa la taxa de natalitat en 8,3 nascuts vius per cada 1.000 habitants i el nombre mitjà de fills per dona en 1,30, el més baix des del 2001.
Els àmbits del Pla territorial de les Comarques Centrals, les Comarques Gironines i Ponent (amb 1,47, 1,46 i 1,44 fills per dona respectivament) són els que tenen l’índex conjuntural de fecunditat més elevat, mentre que el de l’Alt Pirineu i Aran és el que el té més baix (1,08 fills per dona).
L’any 2018 la disminució de la fecunditat s’ha concentrat en les edats de 25 a 34 anys: el grup de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys) ha passat de 94,3 naixements per 1.000 dones el 2017 a 90,0‰ el 2018 i el grup de 25 a 29 anys ha passat de 58,7‰ a 54,4‰. Per quart any consecutiu, el segon grup de més fecunditat, després del de 30 a 34 anys, és el de les dones de 35 a 39 anys, que ha desplaçat a la tercera posició el grup de 25 a 29 anys.
El patró per edats de la fecunditat en les dones a Catalunya i a la UE mostra un calendari de maternitat molt més jove en el cas de les dones de la UE (dades de l’any 2017). En tots dos casos la fecunditat més elevada correspon al grup de 30 a 34 anys, però en el cas de la UE, el segon grup amb valors més elevats és el de 25 a 29 anys, mentre que a Catalunya és el de 35 a 39 anys. Destaca el nivell de fecunditat extraordinàriament baix de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys, amb una diferència de més de 30 punts entre la taxa fecunditat de Catalunya i la de la Unió Europea. Com a resultat, l’edat mitjana al naixement del primer fill en el conjunt de la Unió Europea (29 anys) és dos anys menys que a Catalunya (31 anys).

La reducció de la natalitat es concentra en les mares de nacionalitat espanyola

A Catalunya, els naixements de mares de nacionalitat espanyola (44.489) han disminuït un 7,7% en relació amb les dades definitives de l’any 2017. D’altra banda, els de mares estrangeres (18.685), que representen el 29,6%, han augmentat un 0,4%.
La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és superior a la de les dones amb nacionalitat espanyola també residents a Catalunya, i l’indicador conjuntural de fecunditat és d’1,59 i 1,19 fills per dona, respectivament.
L’edat mitjana a la maternitat continua creixent i arriba als 32,23 anys el 2018. Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat en tenir fills també ha traspassat els 30 anys i s’ha situat en 30,34 anys, és a dir gairebé dos anys i mig menys que les mares espanyoles, que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 32,81 anys.
Entre els nadons de mares estrangeres, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.689 nascuts vius, que representen el 9% del total de naixements) seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares romaneses (1.309), pakistaneses (930), hondurenyes (699) i xineses (660).

El 2% dels parts són múltiples

Pel que fa a les característiques dels parts, del total de 62.129 parts registrats el 2018 a Catalunya, 60.909 són parts simples, 1.204 són dobles i 16 són triples. La tendència temporal mostra que en els darrers 20 anys el percentatge de parts múltiples va créixer contínuament, fins a assolir un màxim del 2,4% el 2014 i amb una tendència de disminució els darrers 4 anys.
La proporció de parts múltiples augmenta amb l’edat de la mare: entre les dones menors de 35 anys la freqüència de parts múltiples està per sota de la mitjana, mentre que el 6,2% dels parts de dones de més de 45 anys corresponen a parts múltiples.

La natalitat als àmbits del Pla territorial, comarques i municipis

L’any 2018 tots els àmbits del Pla territorial registren un descens del nombre de nascuts vius. En les Comarques Gironines i les Comarques Centrals, les disminucions estan per sota de la mitjana catalana (-4,3% i -4,6%, respectivament), mentre que els àmbits amb disminucions més intenses són l’Alt Pirineu i Aran (-10,9%) i les Terres de l’Ebre (-6,7%).
Els àmbits de les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona, tots dos amb una taxa bruta de natalitat propera a 9 naixements per cada 1.000 habitants, continuen sent els que tenen les taxes de natalitat més elevades. Les taxes de natalitat més baixes es registren a l’Alt Pirineu i Aran (6,4‰) i a les Terres de l’Ebre (7,5‰).
L’Àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,6 anys d’edat mitjana a la maternitat i 31,5 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. L’Àmbit de Ponent és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat que no supera els 31,5 anys i una edat mitjana al primer fill de 30 anys.
Pel que fa als fills de mares amb nacionalitat estrangera, el 37,0% dels nascuts vius de les Comarques Gironines i el 35,3% dels nascuts a Ponent ho són, uns percentatges força superiors als de la mitjana catalana (29,6%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (25,9%).
L’anàlisi territorial per comarques mostra que la disminució del nombre de nascuts vius és força generalitzada i només en 7 comarques el nombre de nascuts vius del 2018 és superior al 2017. El Gironès (10,5‰) i l’Alt Empordà (9,4‰) tenen les taxes brutes de natalitat més elevades i les comarques del Priorat (3,8‰) i la Ribera d’Ebre (5,7‰) són les que les tenen més baixes.
Per comarques el percentatge més elevat de nadons de mares estrangeres s’observa a la Segarra (48,7%), seguit de l’Alt Empordà (42,7%). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Moianès (18,8%) i el Pallars Sobirà (19,1%).
Per grandària municipal, els municipis més petits tenen un menor percentatge de naixements de mare estrangera. Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (67,5%), seguit de Lloret de Mar (53,4%), Palafrugell (50,5%), Vic (50,3%) i Figueres (50,2%).

Marc i Júlia són els noms més posats als nadons del 2018

Marc continua sent el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Júlia és, per segon any consecutiu, el nom més posat a les nenes. El nom de Marc va seguit del de Pol, Àlex/Álex, Jan i Nil. Pel que fa les nenes, després de Júlia venen els noms de Martina, Emma, Maria/María i Lucía.
Marc és un dels cinc noms de nen més posats en tots els àmbits territorials. Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2018 a l’Àmbit Metropolità, les Comarques Gironines, les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals i el Camp de Tarragona, on comparteix la primera posició amb Emma. Ona és el nom més posat a Ponent, Aina i Martina a l’Alt Pirineu i Aran, i Laia al Penedès.
Switch to mobile version