Autor Economia
15 Octubre 2018 a 18:00

Demanen no implementar el greuge comparatiu a les indústries catalanes en alta tensió

3.277 empreses catalanes suporten un sobre cost de 300 milions d’euros

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

El passat divendres 5 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei 15/2018 de mesures urgents per la transició energètica i la protecció dels consumidors. El caràcter d’urgència que li ha conferit el Govern ve determinat per l’objectiu de contenir el preu de l’electricitat i per protegir als consumidors més vulnerables i lluitar contra la pobresa energètica. “En conjunt és un RD positiu, obre noves vies de generació elèctrica renovable, inclou mesures per afavorir l’autoconsum i també liberalitza la recàrrega de vehicles elèctrics”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “tanmateix el redactat proposa un nou canvi de tarifes d’alta tensió que, sense cap mena de criteri tècnic, deixa en desavantatge competitiva 4.450 empreses a Espanya, 3.277 d’elles ubicades a Catalunya i la resta entre Aragó, Extremadura i alguna altra comunitat autònoma”.

Diferents organitzacions empresarials catalanes demanen a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Rivera, i als diputats catalans amb representació parlamentària que es corregeixi l’aplicació del canvi de tarifa elèctrica durant el tràmit parlamentari abans que s’efectuï la votació, amb molta probabilitat a finals de la propera setmana. Les organitzacions recorden que el canvi de tarifes d’alta tensió que converteix la 6.1b (consumidors connectats entre 30 i 36kV) en Tarifa 6.2 suposa un sobre cost de 300M d’euros anuals a aquestes 3.277 empreses catalanes que estan connectades a 25KV.

El canvi que demanen les organitzacions empresarials és senzill, es tracta d’incloure a la tarifa 6.2 les empreses amb nivell de tensió de peatge a partir de 25kV. És a dir, dels trams proposats al RDL:

Les entitats demanen corregir el tram del nivell de tensió:

Nivell de tensió                   Peatge

>= 1 kV i <25 kV ………      6.1A

>= 25 kV i <72,5kV …….      6.2

La reivindicació de les organitzacions empresarials ve de lluny i té com a base la Plataforma kV25/30 que va xifrar, l’any 2016, en 5.800 les empreses que estaven sotmeses a les tarifes 6.1A i 6.1B. El canvi a la tarifa més reduïda 6.2 beneficiarà tan sol a unes 1.200 empreses que obtenen un avantatge econòmic consistent en la reducció del cost del subministrament elèctric. Si partim dels preus d’electricitat registrats en 2016, les empreses beneficiades reduirien encara més el cost del MWh en un 43%. Segons informacions proporcionades pels propis mitjans de comunicació, la mesura pot suposar un estalvi econòmic de 50 milions d’euros anuals a aquestes empreses connectades entre 30 i 36kV i que passaran a tarifa 6.2.

“El més greu d’això és que aquest criteri tarifari el va decidir el Govern anterior, sense cap base tècnica per justificar-lo i havent tret les competències a la CNMC qui va interposar una denúncia contra el Govern espanyol davant del Tribunal Suprem per vulneració de competències en la fixació dels preus de peatge a finals de 2017”, al·leguen les organitzacions empresarials.

Per tot això, les entitats ja van demanar el mes passat al nou president del Govern, Pedro Sánchez, que retornés les competències en la fixació del preus de peatge a la CNMC i que es corregís el nivell de potència de connexió en el canvi de tarifa cap a la 6.2.

I ara, les mateixes entitats han dirigit avui, per escrit, tant a tots els diputats i diputades catalans al Congrés perquè votin en contra d’aquest RDL si no es corregeix el redactat durant aquests dies de tràmit parlamentari com a la Ministra Rivera per posar-la al corrent de totes les gestions, demandes i peticions històriques en relació al canvi tarifari en alta tensió proposat dins del nou RDL 15/2018.

 

Antecedents

Les organitzacions empresarials AEPCRO-Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta, Cecot, CEDAC-Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya, Centre Metal·lúrgic, Confederació Catalana de la Fusta, Federació Empresarial del Metall, Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial Tèxtil, RETAILcat-Unió d’empreses del Retail a Catalunya i la Unió Empresarial Metal·lúrgica, són associacions empresarials que aglutinen i representen els interessos de més de 50.000 empreses, de les quals 500 són indústries usuàries dels serveis d’electricitat afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia, dels sectors tèxtil, metall, químic, fusta i distribució. En aquestes empreses el consum energètic i, especialment el d’electricitat, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i per tant de les despeses d’explotació.

Des de fa anys existeix una discriminació territorial quant als costos d’electricitat que les empreses espanyoles han de suportar en la seva activitat industrial, degut fonamentalment a l’estructura tarifària dels peatges d’accés a la xarxa elèctrica. Aquesta és una discriminació que el sector empresarial ja ha denunciat reiteradament sense que s’hagi implementat cap mesura correctora per part dels diferents Governs; és més, no només no s’ha procurat corregir aquesta desigualtat sinó que ara la nova reforma, lluny d’igualar les condicions en què les empreses han de competir, agreuja encara més aquesta desigualtat existent.

Les entitats van informar el mes passat, per escrit, al nou President del Govern d’España, Pedro Sánchez, de la denúncia per Ajudes d’Estat que van interposar de forma conjunta, a instàncies europees, en relació a l’actuació del Govern d’Espanya en l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques des del 2014. Les entitats van annexar també les comunicacions realitzades amb la Direcció General de la Competència de la CE amb l’objectiu de posar al corrent d’aquesta gestió al nou executiu de Sánchez, així com reiterar la necessitat de resoldre un problema de greuge comparatiu entre empreses que, sense fonamentació tècnica, està afectat directament la competitivitat d’una part d’aquestes empreses.

El passat mes de juny, les organitzacions empresarials van demanar a la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea incloure en l’expedient d’investigació el fet que als pressupostos de l’Estat per 2018, aprovats pel Congrés i pendents de ratificar pel Senat, hi ha prevista una partida que les entitats sospiten que està destinada a compensar la reducció d’ingressos que suposarà la mesura de reduir el cost del peatge 6.1.b. A criteri dels demandants, aquest fet evidencia clarament l’ajuda d’Estat.

La Direcció General de la Competència de la Comissió Europea ha confirmat, en el seu document de resposta a l’última demanda de les entitats empresarials, que la CE ha incoat un procediment d’infracció contra les autoritats espanyoles per incompliment de les disposicions de la Directiva sobre l’electricitat que fa referència, entre altres aspectes, a l’autoritat competent per fixar les tarifes de distribució de l’electricitat. De fet, la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a Espanya per no respectar la independència de l’òrgan regulador relativa a la incorrecta aplicació a Espanya de la Directiva 2009/72/CE, de 23 de juliol, sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat.

Per la seva part, la CNMC va interposar, davant del Tribunal Suprem, recurs contenciós administratiu contra el RD 903/2017 pel que es traspassa funcions importants al Ministeri que abans eren exercides per la CNMC.

Entre altres articles, s’impugna l’article 3, apartat 1 d) que atribueix al Ministeri la funció d’aprovar tarifes, preus, peatges i cànons. Aquesta funció ja havia estat prèviament treta de la CNMC mitjançant la Disposició final quarta de la Llei 32/2014, de 22 de desembre, de Metrologia, amb la que es va aprofitar per modificar l’article 16.2 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, a efectes d’atribuir de forma expressa al Govern estatal i no a la CNMC, la competència per establir l’estructura i condicions d’aplicació dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució elèctriques.

Switch to mobile version