Autor Articles i estudis
21 Juliol 2016 a 18:00

El candirú, el peix capaç de ficar-se al penis humà

ireneu candiru

Foto:BBC.com

Arriben les èpoques estivals i sembla que si no t’has anat a l’altra punta del món, no heu visitat cap ciutat exòtica, no has menjat res d’estrany i no t’has fet el selfie amb el bastonet de marres, no has estat de vacances. Ximpleries supines a banda, la veritat és que el desenvolupament dels vols low-cost ha permès que la gent es mogui d’un continent a un altre com qui se’n va a la botiga de la cantonada. No obstant això, el fet que sigui més fàcil arribar a un lloc, no implica ni que sigui millor conegut, ni que això ens eviti interactuar amb uns ecosistemes que poc o gens tenen a veure amb les nostres llars i per als que no estem preparats biològicament. En aquest cas, les malalties tropicals es porten la palma, però no només de malalties rares s’omplen les tombes dels babaus turistes d’aparador, i el coneixement intensiu de la fauna indígena, moltes de les vegades es demostra la millor assegurança de vida. Tal és el cas de la zona de l’Amazones, a Sud-amèrica, on, si bé tothom coneix la ferocitat de les piranyes, poca gent coneix al fantasmagòric i temible candirú: el peix capaç d’allotjar-se al penis humà.

L’Amazones i tota la seva conca, per la seva ubicació a l’equador, tenen la virtut de ser la major zona selvàtica que hi ha al planeta i un dels ecosistemes més rics i variats que en ell existeixen. Aquesta impressionant varietat de flora i fauna -en greu recessió per la desforestació humana- fa que els visitants que, feliços com anissos, es dediquen a col·lapsar la targeta de memòria dels seus mòbils fotografiant el paisatge, siguin desconeixedors dels perills que els aguaiten darrera d’aquesta bonica granota de colors bigarrats, aquesta innocent planta de saba regalimant o aquest petit peixet que neda entre l’aigua tèrbola. El perill ja s’eleva a l’enèsima potència com sigui de nit o si bé, a causa del terrible calor, se li ocorre a l’agossarat turista banyar-se a qualsevol dels rius que per aquelles terres corren, perquè es pot portar una molt poc grata sorpresa .

El candirú (Vandelia cirrhosa) és un petit peix de la família dels silurs que, amb un cos gairebé transparent, allargat i estret, fa poc més de 10 centímetres de longitud. Fins aquí no cridaria massa l’atenció, però quan els locals el coneixen amb el nom de “peix vampir” per alguna cosa serà.

Efectivament, aquest diminut silur que recorda per la seva forma més a les anguiles que als seus cosins grans, és una espècie paràsita de peix d’aigua dolça que s’alimenta normalment de la sang que extreu de les ganyes d’altres peixos grans.

Per a aquesta funció, disposa d’un parell d’espines sota el seu cap que, engantxant-se a la pell del seu hoste, li permet fixar-se dins d’ell i, amb un sistema bucal especialment dissenyat, absorbir la sang que necessita per sobreviure talment com si fos un Comte Dràcula aquàtic. Però clar, una cosa és que el candirú s’alimenti de la sang d’altres peixos grans i una altra cosa és que ens vegi als éssers humans com una font d’aliment diari. I aquí és quan entra en conflicte amb nosaltres.

Els candirús, si bé és cert que posats a preferir, prefereixen les ganyes dels peixos, en cas de necessitat no dubten a introduir-se en qualsevol forat de qualsevol animal superior, ja siguin salvatges o domèstics o, fins i tot, l’ésser humà. És a dir que qualsevol anus o vagina són susceptibles de rebre la visita d’aquest incòmode hoste, però no només en aquests -relativament grans- orificis, sinó que, segons els testimonis que ens han arribat des del segle XIX, fins i tot poden allotjar-se en un lloc tan inversemblant com és l’interior de la “titola” humana. I és que fins i tot les tribus indígenes tenen el costum de banyar-se d’esquena a la corrent tapant els orificis per evitar l’atac del petit peix, ja que si s’allotja en segons quina part, l’única forma d’extreure’l, en el cas dels homes, és tallant el penis. Simplement inquietant.

De fet, el 1997, un jove de 23 anys anomenat F.B.C. de la ciutat de Itacoatiara, a l’interior del Brasil, va arribar a urgències afligit de forts dolors al penis, amb febre, retenció d’orina i hemorràgia. Segons l’afectat, l’home estava pixant dins de l’aigua, quan un candirú, remuntant el raig de pipí qual vulgar salmó, es va instal·lar a la uretra i, tot i que va intentar treure-se’l, el fet d’estar humit i relliscós li va impedir arrencar-se’l. Atès pel doctor Anoar Samad, cap del servei d’Urologia de l’Hospital Adventista de Manaus, el metge va poder determinar que tenia allotjat a la seva uretra un candirú de 13,4 cm i 1 cm d’ample, el que va portar el facultatiu a operar-lo per extreure-l’hi.

Amb tot, i malgrat el truculent del cas, per a la seva tranquil·litat li he de dir que hi ha el convenciment per part de la comunitat científica que l’amenaça del candirú està més basada en el mite i les enraonies que no en la realitat contrastable.

El fet que tots els testimonis fins a l’actualitat (excepte un) siguin indirectes, que hi hagi experimentacions que demostrin que els candirús no se senten atrets per l’orina, la impossibilitat física que un peix remunti un raig com el d’un home pixant i les grans contradiccions en el document de 1997 -únic testimoni directe arribat fins avui- han fet pensar als investigadors que les possibilitats de que li atac un candirú són similars a les que té de que li caigui un llamp mentre està sent devorat per un tauró. És a dir, cap.

En conclusió, que el més assenyat seria que, més enllà dels paquets dels tour-operadors que a toc de xiulet, i com si estiguessis en un kaiten-sushi, t’ensenyen únicament els tòpics dels països que es visiten, el turista, per simple consideració i curiositat, fes un profund exercici de conèixer la realitat de la terra que visita. Una realitat que, talment com el candirú, s’ha de saber que existeix, els riscos que comporta i, un cop informats convenientment, de ser conscients del nostre entorn per gaudir d’un planeta perillós i desconegut, però que, sens dubte, val la pena conèixer i respectar.

-Ireneu Castillo-

@ireneuc

Switch to mobile version