Autor Articles i estudis
27 Setembre 2015 a 14:00

Un treball proposa les bases biològiques de la implementació del llenguatge en el cervell

Imatge upf.edu

Imatge upf.edu

Els principis neuronals subjacents a processos cognitius com ara la memòria, la percepció o la presa de decisions, tenen en comú que es codifiquen de manera distribuïda i dispersa en el cervell, i que presenten plasticitat en les sinapsis associatives i xarxes d’atractors neuronals. Tot això fa que la capacitat d’emmagatzematge d’informació depengui del nombre variable de sinapsis associatives i recurrents de cada neurona.

Basant-se en aquests i en altres principis de la computació del còrtex cerebral, un estudi proposen la sintaxi o les regles i principis en què es combinen tots aquests principis de les àrees corticals del cervell humà per fer possible la formació del llenguatge.

El publiquen Gustavo Deco, investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la In formació i les Comunicacions (DTIC) i director del Centre de Cognició i Cervell de la UPF amb Edmund T. Rolls, neurocientífic del Centre per a la Neurociència Computacional d’Oxford i del Departament de Ciències Computacionals de la Universitat de Warwick, al Regne Unit, el 24 de setembre, en la versió impresa de la revista Brain Research i forma part d’un monogràfic dedicat a “Cervell i Memòria”.

Unitats sintàctiques fonamentals compostes per 10.000 paraules

Els autors del treball proposen l’existència de mòduls corticals compostos per una xarxa neuronal local atractora,  d’uns 2-3 mil·límetres de diàmetre,  amb una capacitat de l’ordre d’unes 10.000 paraules, subjectes, verbs o predicats, en funció del mòdul.

Segons aquest sistema proposat, ” el pensament es podria equiparar a una capa profunda del llenguatge i per a què la informació pogués ser comunicada a altres persones, el mòduls que contenen la informació sintàctica, haurien d’estar en contacte”.

Així doncs, a partir de simulacions per computador, els autors proposen que, els mòduls que contenen neurones les sinapsis de les quals codifiquen per subjecte, verb i predicathaurien d’estar temporalment en contacte. I a l’inrevés, “de la mateixa manera,  un sistema relacionat podria descodificar una seqüència temporal preestablerta” .

Com ha manifestat Deco,  “aquest enfocament basat en els principis de computació de les sinapsis existents en el còrtex cerebral , degudament investigat de manera més extensa, podria aportar les bases biològiques de la formació del llenguatge en el cervell”.

Switch to mobile version