Autor Economia
4 Maig 2015 a 09:00

Les entitats financeres informen de l’existència de 1.404 pisos en dret de tanteig i retracte

Aquesta mesura s’aplicarà en un termini de sis anys

 

Gràfic mesures // Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

Gràfic mesures // Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha explicat que diverses entitats financeres ja han informat de l’existència de 1.404 pisos que podrien ser objecte del nou dret de tanteig i retracte de les administracions. Aquest dret queda recollit en el Decret llei de mesures extraordinàries i urgents en matèria d’habitatge que el Govern va aprovar tot just el passat 17 de març i que ha estat sotmès ha validació del Parlament de Catalunya per ser tramitat pel procediment d’urgència.

Vila ha anunciat que obren un nou front d’atac en polítiques socials d’habitatge. A més ha afegit: “L’administració podrà intervenir davant de possibles dinàmiques d’especulació immobiliària quan es produeixin transaccions entre entitats financeres i grups d’inversió que puguin estar actuant impunement i sense transparència comprant paquets d’habitatges amb residents a l’interior” que queden en situació de gran vulnerabilitat. També ha afirmat que ha es tracta de protegir els ciutadans que es troben en risc de perdre el pis on resideixen i d’incrementar el parc públic d’habitatge.

Aquesta mesura s’aplicarà per un termini de sis anys, fins el 2021, i queden afectats els 72 municipis amb demanada acreditada prioritzant l’adquisició per part de l’Administració d’habitatges situats en zones amb elevat risc d’exclusió social. Això implica que en les operacions de compra d’habitatges provinents d’execució hipotecària, l’entitat financera haurà de comunicar la venda a la Generalitat, que tindrà preferència, conjuntament amb els municipis, per comprar el pis pel mateix preu per destinar-lo a lloguer social.

Cal dir que els bancs han ofert aquests pisos a fons d’inversió a preus tan baixos com a 5.000 euros a Palafrugell, 6.000 a Tortosa, 10.000 a Lleida, 20.000 euros a Sabadell o poc més de 20.000 euros a la ciutat de Barcelona. En tots aquests pisos vivien famílies que han patit una execució hipotecària o que els han cedit als bancs en concepte de dació en pagament per saldar els seus deutes. El Govern calcula que durant els sis anys que preveu aplicar aquesta mesura es podrà doblar l’actual parc públic d’habitatge que suma 14.000 pisos.

S’han proposat mesures per vetllar per l’adequat manteniment dels pisos, protegir les famílies i incrementar la informació de què disposa l’Administració sobre la situació del parc d’habitatge . Les principals són l’obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació de pagament, protecció dels residents en pisos que han patit una execució hipotecària i que hi segueixin vivint en lloguer social i la creació del registre d’habitatges buits.

Switch to mobile version