Autor Societat
29 Gener 2015 a 17:30

Als onze detinguts pel cas Pandora se’ls atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius

Set han ingressat a presó sense fiança

Als GAC se'ls atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat// Imatge cedida pels Mossos d'Esquadra

Als GAC se’ls atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat// Imatge cedida pels Mossos d’Esquadra

Les onze persones detingudes el passat 16 de desembre en el marc de l’anomenat Cas Pandora estan acusades d’un  presumpte delicte de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista de caire anarquista violent.

Amb les onze detencions dutes a terme el 16 de desembre a Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid, es considera desarticulat el grup, al qual se li atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat. Els detinguts són set dones i quatre homes, dels quals vuit tenen nacionalitat espanyola, una nacionalitat italiana, una nacionalitat uruguaiana i una darrera té la doble nacionalitat italiana i austríaca. El Jutge va decretar l’ingrés a presó sense fiança a 7 d’elles, i va aplicar a la resta altres mesures cautelars.

Segons els Mossos d’Esquadra, els detinguts formaven part dels GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), col·lectiu que es va presentar públicament el 2012. Els atemptats amb artefactes explosius van augmentar a Catalunya i els Mossos  van decidir investigar els fets. El GAC hauria dut a terme accions terroristes assumint els principis i objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale–Fronte Rivoluzionario Internazionale),  organització terrorista reconeguda en Resolució del Consell de la Unió Europea, ja que aquestes sigles haurien aparegut en algunes de les reivindicacions sobre accions atribuïdes als GAC.

El Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l‘Audiència Nacional és qui dirigeix la investigació en el marc de la qual es van realitzar també catorze entrades i registres a diversos domicilis i espais, entre els quals hi ha l’Ateneu Llibertari del Poble Sec, l’Ateneu Llibertari del Palomar i el Centre Social Okupat Kasa de la Muntanya. Segons fons policials, en aquests escorcolls es va comissar material informàtic, cartes i manuscrits  vinculats als GAC, diferents elements per a la fabricació d’artefactes manuals en diversos idiomes sobre la fabricació d’explosius, document d’identitat falsificat, diners en efectiu i documentació diversa  que està sent analitzada.

Nou atacs amb artefactes explosius

Els mossos atribueixen als diferents grups d’afinitat de l’organització nou accions amb artefactes explosius i una de simulada. Han informat que alguns d’aquests artefactes estaven signats amb les sigles FAI-FRI, i tots incorporaven metralla i una quantitat de substància explosiva suficient per causar greus lesions o fins i tot ser incompatible amb la vida.

Entre les deu accions atribuïdes al GAC hi hauria tres atemptats coordinats que es van produir el 21 de desembre de 2012: la col·locació un artefacte amb pólvora i metralla en una sucursal bancària de CaixaBank al barri del Clot de Barcelona, i dues cartes bomba enviades per correu des de Barcelona, una d’elles dirigida a l’arquebisbe de Pamplona i l’altra a un membre de la congregació de Legionarios de Cristo de Madrid. Aquesta darrera va esclatar causant ferides lleus a un funcionari de correus.

També dos atemptats simultanis amb l’ús d’artefactes explosius el 10 d’abril de 2013, contra una sucursal de Caixabank del barri de Sarrià de Barcelona i contra una entitat bancària del BBVA a Madrid, i l’enviament de dues cartes bomba enviades des de Barcelona, el 6 de setembre de 2013, a diverses empreses italianes amb domicili a Catalunya, i una tercera a València, que va rebre una carta amb un artefacte explosiu simulat.

A més, se’ls vincula amb els atacs amb artefactes explosius del 7 de febrer contra la catedral de la Almudena a Madrid i el 2 d’octubre de 2013 contra la basílica de El Pilar a Saragossa, on va resultar ferida una persona.

La FAI- FRI

Segons els investigadors, l’aparició dels GAC ha comportat diverses novetats respecte les estratègies de l’anarquisme violent insurreccionalista implantades fins aleshores a l’Estat espanyol, principalment en relació a un increment de la perillositat de les accions.

Aquestes novetats estarien relacionades amb la suposada adscripció dels GAC a la FAI-FRi. La FAI va actuar per primer cop a Itàlia el 2003 enviant una carta bomba a qui aleshores era president de la  Comissió Europea, Romano Prodi, i a partir d’aquell moment les accions es van multiplicar. El 2008 la FAI agafaria dimensió internacional, passant a anomenar-se FAI-FRI. Sota aquesta marca s’han dut a terme atemptats a Grècia i d’altres països d’Europa, així com a Àsia i Amèrica.

Destaquen especialment l’atemptat amb arma de foc contra Roberto Adinolfi, membre d’una empresa italiana vinculada amb l’energia nuclear (2012); la col·locació d’un cotxe bomba a la seu de Microsoft a Atenes (2012); l’enviament d’un paquet postal amb artefacte explosiu a un comandament del servei antiterrorista de Grècia (2013) o la col·locació de diversos artefactes explosius a Xile.

Switch to mobile version