Autor Cultura
2 Desembre 2014 a 17:00

El Museu Comarcal estrena la sala Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)

Les obres del pintor barroc han estat cedides pel Museu Nacional

Espectacle de l'incendi de Manresa de 1713

Espectacle de l’incendi de Manresa de 1713 // Imatge del web Manresa.cat

El Museu Comarcal de Manresa inaugura el 4 de desembre a les set de la tarda el nou espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, (Barcelona, 1678-1755) gràcies al dipòsit de 12 d’obres cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’acte forma part de la cloenda de la commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió i s’hi presentarà la Miscel·lània ‘Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran’.

El dipòsit d’aquest important conjunt d’obres d’Antoni Viladomat és fruit de la col·laboració entre els dos centres i és el punt de partida per a realitzar futures activitats conjuntes de difusió del patrimoni entre els dos museus integrats a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, posada en funcionament a l’octubre, impulsada pel Museu Nacional. La xarxa articula els museus d’art —14 en total — en una estratègia comuna de col·laboració, per la posada en valor i la difusió del patrimoni artístic català i amb l’objectiu de desenvolupar serveis, projectes i activitats conjuntes, per aconseguir entre tots els museus que la conformen una major projecció social, turística i científica.

Gràcies a aquesta col·laboració, el Museu Comarcal de Manresa es consolida en l’objectiu de ser un referent de l’art barroc català. Explicar la Catalunya de l’època moderna, aquest és un dels objectius principals del programa d’exposició del museu. En aquest sentit, el museu acull una de les millors col·leccions d’escultura policromada catalana de l’època del barroc i actualment treballa per millorar la presència de pintures. Amb el dipòsit d’aquestes obres d’Antoni Viladomat, el museu guanya especial rellevància amb peces pictòriques.

Les pintures són de petit o mitjà format i de temàtica variada, i formen un conjunt molt representatiu de la globalitat de l’obra de Viladomat. Es tracta de representacions  religioses procedents d’esglésies, com ara Mare de Déu de la Mercè i la Verge Nena amb Sant Joaquim i Santa Anna, quadres amb una funció devocional d’ús particular i l’Aparició de Crist a sant Ignasi a Roma, un sant molt lligat a la història de Manresa.

També forma part d’aquest dipòsit el retrat d’un cavaller santjoanista, un dels cinc retrats que se li conserven, i l’excepcional conjunt de quatre al·legories de les estacions.

Miscel·lània ‘Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran’

En el decurs de l’acte d’inauguració, i com a part de la cloenda del Tricentenari a Manresa, es presentarà la 12a Miscel·lània d’Estudis BagencsDe la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran”.

En el marc de la commemoració del Tricentenari a la ciutat s’ha potenciat la recerca com un dels eixos de treball fonamentals del programa d’accions per tal d’aprofundir el coneixement d’aquest període històric i impulsar accions en favor de la recerca històrica, la revisió historiogràfica i la difusió d el coneixement a l’entorn de la Guerra de Successió i de l’època moderna.

En el mes de juliol de 2011 es va fer una jornada d’estudis amb el títol “Estat de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages” i les aportacions es van publicar en els números 107 i 109 de la Revista Dovella.

I el 24 de maig d’enguany es va fer una segona jornada d’estudis amb el títol “Manresa de la Guerra dels Segadors ala Guerra Gran”, al Museu Comarcal de Manresa, en la qual es van presentar estudis sobre la Manresa en temps del barroc i en el context de la Guerra de Successió: els fets històrics, la demografia, les institucions, l’economia, la música i l’art, etc. Una visió molt completa de la ciutat al llarg dels segles XVII i XVIII.

Ara, aquestes recerques surten a llum amb la publicació de la 12a Miscel·lània d’Estudis Bagencs del Centre d’Estudis del Bages, amb el títol “De la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran”, que s’ha pogut editar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, de l’Arxiu Comarcal del Bages i amb una subvenció del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

La Miscel·lània recull articles de Marc Torras, Pol Meseguer, Francesc Comas, Llorenç Ferrer, Francesc Serra, Adrià Cases, Joan Bosch, Glòria Ballús, Gemma Rubí i Lluís Ferran Toledano, que fan aportacions sobre els fets i les conseqüències econòmiques, polítiques i socials de la Guerra de Successió. També sobre la ciutat i el seu territori en època moderna, sobre el seu govern i les institucions i també en relació a l’afectació per un important brot de pesta.

Tot i que encara queden aspectes i fets per estudiar, aquesta miscel·lània conté noves recerques i de gran interès, aprofundeix en el coneixement de la Manresa del segle i mig que va de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran i constitueix una aportació indispensable per conèixer una mica millor l’època moderna a Manresa.

Manresa clou la Commemoració del Tricentenari de 1714

L’acte de dijous serà també el punt final de la Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió a Manresa. L’objectiu principal del programa era el de commemorar els fets històrics i les seves conseqüències per tal de donar-los a conèixer a tota la ciutadania com un patrimoni compartit i contribuir a fomentar la identificació i la cohesió de la comunitat amb un passat comú. A través d’aquest programa, la ciutat de Manresa s’ha sumat a la commemoració nacional impulsada des del Parlament i el Govern de la Generalitat i a les iniciatives dels municipis de la comarca i de la Catalunya central i ha contribuït a generar el coneixement necessari entre la ciutadania per entendre el moment històric que s’està vivint.

El tret de sortida del gruix principal dels actes del Tricentenari a Manresa i el Bages va ser un acte institucional i un espectacle al carrer per commemorar l’incendi de Manresa del 13 d’agost de 1713 per part de l’exèrcit borbònic. Atesa la transcendència d’aquests fets, es va prendre la commemoració de l’incendi de la ciutat com un dels moments principals del programa i se li va donar rellevància també a nivell comarcal i nacional.

Malgrat les dificultats econòmiques del moment, el programa ha estat ambiciós i ha inclòs activitats de tot tipus: de caire institucional, científic i de cultura popular; exposicions, itineraris, espectacles de dansa, teatre, música i recreació històrica, conferències, cursos, presentacions de llibres, etc. Ha comptat amb la participació activa de molts ciutadans i ciutadanes i amb el suport de les institucions com el Consell Comarcal del Bages,la Generalitat de Catalunya, el Comissariat del Tricentenari, el Museu d’Història de Catalunya,la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional i els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central-, així com la Diputació de Barcelona.

El programa del Tricentenari a Manresa va començar el 2010 amb la creació de la Comissió promotora de la Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió a la ciutat, formada per representants de les entitats Amics de la Seu de Manresa, Centre d’Estudis del Bages, Òmnium Bages, Fundació Independència i Progrés, els historiadors Adrià Cases i Francesc Serra, la tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, el director del Museu Comarcal de Manresa i el director de l’Arxiu Comarcal del Bages. La primera activitat va ser la jornada d’estudis “Estat de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages” del mes de juliol de 2011.

Switch to mobile version