Autor Societat
24 Desembre 2014 a 16:00

El Dinar de Nadal amb la típica escudella i carn d’olla

El rostit i els torrons i neules completen l’àpat

Galets farcits de carn pel Dinar de Nadal

Galets farcits de carn pel Dinar de Nadal // Imatge del web Wikimedia Commons

L’escudella i carn d’olla, això sí, en versió nadalenca, no pas com la de cada dia, és el plat fonamental del Dinar de Nadal. Amb totes les variants que provenen de cada tradició gastronòmica. I després de l’escudella, el gall rostit i per postres, neules i torrons. Tot plegat, per fer-se passar el fred de l’hivern tot just començat, i per fer festa, entaulats llargues hores amb tota la família.

A Catalunya, la Nit de Nadal se sopa com cada dia, sense fer extres. És pels dinars de Nadal i Sant Esteve que es fa festa grossa. El sopar dels dos dies gairebé no existeix, perquè els dinars respectius han estat molt abundosos. L’escudella nadalenca és especial perquè incorpora carn de quatre animals diferents i uns galets més grossos del normal. I el Dinar de Nadal ha de començar invariablement amb la sopa de galets, que cadascú la fa al seu gust. N’hi ha prou amb el caldo de l’escudella i els galets, però hi ha qui s’estima més afegir-hi un tros de pilota o mandonguilles petites, o que els mateixos galets siguin farcits de mandonguilla.

L’escudella i carn d’olla és un invent recent de caire urbà, ja que antigament, en el món rural, la carn d’olla es menjava diàriament i no feia pas festa. Sigui com sigui, primer s’ha de servir l’escudella i després la carn d’olla. I quan ja ens hem escalfat, és l’hora del rostit nadalenc, de pollastre de pagès (o ànec) farcit amb prunes i pinyons. Abans, es triava el gall que acabava sentenciat, com deia la cançó: “Matarem el gall”. I si no es tenia a mà una bona au al corral, també podia servir un conill. Això sí, sempre havia de ser un “rostit humit”, dels que es fan en cassola.

Més recentment, s’han introduït en l’àmbit català, menges foranes de rostit sec, el que es prepara al forn. En alguns ambients, es prefereix el besuc al forn o el marisc com a entrant, més fàcil de fer que no pas l’escudella. Alguns d’aquests canvis no passen de ser modes efímeres, perquè la cuina tradicional continua ben viva durant tot el cicle nadalenc.

I de postres, torrons. Encara dominen les tres especialitats clàssiques: els de Xixona, d’Alacant i de crema cremada. Però avui dia se’n poden comprar de tot els gustos: massapà, xocolata, praliné, coco, de festuc i un centenar més. I al costat dels torrons, les neules, regades amb l’imprescindible cava. I abans que el Dinar de Nadal quedi ja per al record, cal guardar tot el que ha sobrat, pel dinar de l’endemà, Sant Esteve, ara ja no tant que els canalons es compren fets, o per quan es vulgui un bon caldo. I fins el Dinar de Nadal de l’any que ve.

Switch to mobile version