Autor Cinema, teatre i televisió
9 Desembre 2014 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Plan en Las Vegas

Mai es tard per fer bogeries

Plan en Las Vegas

Plan en Las Vegas

COMEDIA. EE.UU. Estrena: 2013. Dirigida per: Jon Turteltaub. Repartiment: Robert De Niro, Michael Douglas, Morgan Freeman, Kevin Kline. Duració: 101 min

Un grup d’amics, després d’anys sense veure’s, decideix aprofitar el casament de l’etern solter del grup, per anar a Les Vegas a recordar vells temps i celebrar l’enhorabona.

Turteltaub ens porta a la gran pantalla una nova comèdia que segueix el registre dels seus films anteriors. Com ens va demostrar a El aprendiz de brujo o La Búsqueda Turteltaub mostra un gran repertori d’actors amb un currículum a les espatlles important i amb unes actuacions estel·lars, però la seva direcció es veu tapada per la simplicitat amb la que treballa.

El guió parteix d’una idea que en els darrers anys ha estat explotada per altres directors com Todd Phillips (Resacón en Las Vegas), però amb la diferencia que se li dóna una altre volta i es canvien els joves personatges per actors de la tercera edat que només amb el seu nom aconsegueixen tenir un seguit d’espectadors. En si el guió no transmet una gran imaginació, bromes desgastades sobre la tercera edat, moments emotius on s’intenta tocar la fibra sensible del públic amb la verdadera amistat,… En general, molt previsible de principi a fi, sense grans girs que demostrin una gran complexitat de guió.

Els actors principals i les seves actuacions són les veritables estrelles del film les quals li donen vida i mantenen l’espectador davant la pantalla. El film ens mostra un De Niro apagat a causa de la recent mort de la seva dona però, que mica en mica avança el film es va encenent; Kevin Kline interpreta a Sam un home amb ganes de tenir noves experiències sexuals; Michael Douglas interpreta a Billy un casanoves que sembla que per fi ha trobat l’amor de la seva vida, només que podria ser la seva filla; i finalment tenim a un fantàstic Morgan Freeman, que cada vegada que apareix en pantalla aconsegueix treure un somriure a l’espectador, interpreta a un home sobre protegit pel seu fill.

El film està ambientat a Les Vegas escenari natural per a un film. Després de les actuacions l’escenografia és l’element que més ressalta del film, ja que mostra que ha estat cuidat i pensat, tot i que no es veu molt manejat. La direcció de Turteltaub no aporta una gran varietat ni de plans ni de moviments de càmera, es mou dins un camp més que explotat i s’assegura la tirada.

Com ja s’ha dit anteriorment, el film és previsible des de bon principi, l’únic aspecte que sustenta que sigui una comèdia són certs gags que aconsegueixen fer lluir els actors.

En resum, el film provoca riures però no en grans quantitats, té moment realment bons on es juga amb les bromes típiques dirigides a les persones de la tercera edat, però no surt més enllà del ja vist en films com RED o El exótico hotel Marigold on la presència d’actors de la tercera edat sustenten realment una pel·lícula de característiques escasses.

Tot i tenir bastants defectes com a comèdia innovadora el gran públic la podrà gaudir i passar una agradable estona rient a costa d’actors de talla mundial.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version