Autor Articles i estudis
19 maig 2019 a 12:00

Canviar l’estratègia de respiració assistida en els pacients de l’UCI avança la seva recuperació

0 Flares 0 Flares ×
Equip investigador respiracio assistida IMIM// Foto: imimat

Equip investigador respiracio assistida IMIM// Foto: imimat

La utilització precoç de sistemes de ventilació mecànica o respiració assistida que permeten treballar la musculatura respiratòria dels pacients ingressats a las unitats de cures intensives (UCI), permet reduir el període necessari perquè els pacients recuperin la seva capacitat de respirar per si mateixos. Així ho destaca un estudi publicat per Intensive Care Medicine, en el qual han participat metges dels serveis de Medicina Intensiva, Pneumologia i Urologia de l’Hospital del Mar i investigadors del Grup de Recerca en Patologia Crítica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). És la primera vegada que es confirma aquest fet en un model humà.

L’estudi l’ha liderat la Dra. Judith Marín Corral, metgessa adjunta del Servei de Medicina Intensiva i investigadora de l’IMIM, que ha destacat que les conclusions canviaran el dia a dia del treball dels professionals que treballen a aquestes unitats. “És el primer treball que posa la base perquè, a partir d’ara, puguem parlar de noves guies de treball que tinguin en compte els beneficis de la utilització de determinades estratègies de ventilació mecànica en aquest tipus de pacients”, ha explicat. Els investigadors han analitzat dades de 35 persones ingressades a l’UCI de l’Hospital del Mar, totes elles sotmeses a ventilació mecànica per poder respirar. La gran dificultat per portar a terme l’anàlisi ha estat l’obtenció de mostres de la musculatura respiratòria, per la qual cosa, la major part s’ha obtingut de pacients donants d’òrgans. Malgrat aquest fet, les conclusions són aplicables als malalts que reben l’alta d’aquest tipus d’unitat.

Atròfia de la musculatura
La Dra. Marín Corral ha explicat que existeixen tres modalitats de ventilació mecànica, que són les que s’han comparat. La ventilació mecànica controlada, que fa tot el procés pel pacient, la ventilació mecànica assistida, a la qual, és el pacient qui marca l’estímul respiratori ajudat per una màquina i la ventilació espontània, en la qual el pacient marca l’estímul i fa tot el treball. Segons ha destacat, “a les modalitats que deixen que el diafragma treballi, la musculatura pateix menys els efectes de l’atròfia induïda per la manca d’activitat derivada de la ventilació mecànica”. És a dir, els models de ventilació controlada provoquen una disfunció que fa que “tinguem pacients connectats a una màquina durant molt més temps del que caldria si comencessin a respirar abans”, fet que permetria avançar la seva alta de l’UCI i evitar els problemes associats a una estada llarga en aquest tipus d’unitats. Una conclusió que es veu reforçada per l’anàlisi de les biòpsies de la musculatura, on s’aprecia per primera vegada en humans una disminució de la mida de les fibres musculars, atròfia, una capacitat menor de regeneració i més anormalitats.

La recomanació que es desprèn del treball és que “en qualsevol pacient que estigui ingressat a una unitat de cures intensives, sempre que puguem mantenir-lo amb modalitats ventilatòries a les quals respirin per ells mateixos (espontànies), ho fem”, ha ressaltat la Dra. Marín Corral, que ha apostat per un canvi en la manera de treballar dels professionals. “Cada dia hauríem de revisar si els nostres pacients que estan amb ventilació mecànica toleren, o no, una modalitat espontània, i, si és així, deixar-los amb ella”.

Procés per humanitzar l’UCI
Aquest canvi de procediments té en compte que avançar aquest procés permetrà al pacient tornar a respirar per si mateix abans i, per tant, abandonar l’UCI en un període de temps més curt. Tot plegat s’insereix dins el programa engegat pel Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar per humanitzar les cures que s’ofereixen als malalts ingressats. El Dr. Joan Ramon Masclans, cap del servei i signant de l’estudi, destaca que “hem passat de l’etapa on l’únic objectiu era salvar la vida dels pacients, a tenir també cura de com i quan surten de les nostres unitats, intentant disminuir tant l’estada a l’UCI com les possibles seqüeles posteriors, físiques o psicosocials”.

Article de referència
Marin-Corral, J., Dot, I., Boguña, M. et al. Intensive Care Med (2019) 45: 488. https://doi.org/10.1007/s00134-019-05566-5

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×