Autor Cultura
22 desembre 2018 a 18:00

Albert Deprius: ‘El més important és cantar amb sentiment, emocionar-te i viure-ho’

0 Flares 0 Flares ×

L’entrevista d’AMIC

Albert Deprius// Foto: Albert Tomàs

Albert Deprius// Foto: Albert Tomàs

Albert Deprius és tenor i Director del Cor i Orquestra Harmonia de Calella, una entitat que enguany celebra el seu vintè aniversari. Com a cantant i director d’orquestra ha realitzat nombrosos recitals lírics, òperes i sarsueles a diversos auditoris i teatres de Catalunya, Espanya i d’arreu d’Europa.

Com valora que el Cor i Orquestra Simfònica Harmonia celebri enguany el seu vintè aniversari?
Doncs molt positiu. Han estat molts anys de treballar seriosament amb tot un equip de persones amants del cant, la música i la lírica, i d’aquest treball en tenim la recompensa.

Potser el punt més àlgid va ser quan el cor amateur va actuar al Palau de la música?
És evident que és un dels fets que recordem sempre, que un cor amateur pugui actuar a un escenari tan emblemàtic com el Palau de la Música, i veure el públic dempeus, no es pot explicar en paraules. Però tenim molts moments emotius per recordar, moltes actuacions tant a Calella com arreu de Catalunya de les quals en guardem molt bon record.

També, la Temporada Lírica de Calella que vostès organitzen comença a tenir un llarg recorregut.
La Temporada Lírica Ciutat de Calella és com un fill. És un dels fruits que reculls després d’anys de sembrar. La penses, la madures, la poses en marxa, la veus créixer i veus sobretot com respon el públic. Això és molt gratificant.

Què va suposar per al món de l’òpera el gran èxit dels tres tenors Pavarotti, Carreras i Domingo?
És un dels fets que hi hagi molts seguidors en aquest món tan fascinant! De fet és gràcies al primer concert dels tres tenors que jo em vaig començar a interessar més per l’òpera i que hagi pogut dedicar-me al que m’omple.

Creu que es podria produir un fenomen similar en el futur o és irrepetible?
De Pavarotti, Carreras i Domingo n’hi hagut només ells tres. I serà difícil tornar a fer alguna cosa així a nivell mundial. El que cal és que les institucions aportin molt més en cultura, és una lluita constant. També cal que es fomenti la cultura musical i general des de ben petits, aquesta és una assignatura pendent.

Vostè va rebre classes magistrals amb la soprano Montserrat Caballé. Com valora i recorda aquesta gran artista?
Amb molta tristor per la pèrdua tan recent. Sempre li estaré agraït dels consells i ajuts. I sempre recordaré les seves paraules quan el primer cop que vaig cantar davant seu en una de les master class em va agafar la mà i em va dir “canta amb tota l’ànima”. M’emociono encara quan hi penso. Era una dona increïble, la més gran de la història de l’òpera.

Creu que l’òpera i la sarsuela es van adaptant als nous temps?
Possiblement no prou ni de la millor manera. Sembla que si no fas una òpera adaptada, modernitzada, amb escenografies totalment fora d’estil, avui en dia et diuen que és carca, antiquada i que el públic no en pugui tenir interès. I jo penso que s’hauria de ser més fidel a la partitura, al llibret i al context de cada obra i de cada estil. Avui en dia tenim més recursos tècnics i pot donar més joc, però sempre amb rigor, seriositat i respecte cap al compositor. Diferent és en el camp de la sarsuela, que avui en dia està molt maltractada. Hi ha sarsueles d’una qualitat musical equiparables a moltes òperes.

Què podria ajudar a difondre i popularitzar aquests gèneres?
Tornem a estar en el peix que es mossega la cua; educant de ben petits i fent que s’escolti molta música. I que es trenqui aquest prototip de només promocionar i programar música comercial, mediàtica… s’ha d’arriscar i programar més música clàssica i lírica. Hi ha molt públic per aquests gèneres. Això no vol dir que no s’hagi de programar altres tipus de músiques i estil, hi ha d’haver-hi de tot.

Com a tenor, quina és l’actuació que recorda amb més estima?
Són moltes les actuacions que recordo, des de les actuacions al Palau de la Música en els diferents concerts i òperes que hi he fet, com també les actuacions al Gran Teatre del Liceu, però també recitals o concerts en que la resposta i reacció del públic et fan vibrar. És molt important connectar amb el públic, la música i el cant és una manera de comunicar i quan això es produeix ho gaudeixes tant o més que el propi públic.

Quin són els seus reptes artístics més immediats?
Properament cantaré a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona la part de tenor solista de l’oratori “Saint Nicolas”, de Benjamin Britten; és una obra difícil i complicada que afrontaré amb molta il·lusió. També he de dirigir els concerts de Valsos que fem amb el Cor i l’Orquestra Simfònica Harmonia a diferents poblacions del país. I per al 2019 tinc ja diversos compromisos tant com a tenor com a director, entre ells tornar a interpretar el principal rol de tenor de l’òpera Madama Butterfly i dirigir la 9a Simfonia de Beethoven.

Entrevista: Ramon Texidó | Fotografies: Vicens Tomàs i cedides per l’entrevistat

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×