Autor Economia
9 maig 2018 a 15:00

Organitzacions empresarials catalanes aporten noves consideracions a l’UE

0 Flares 0 Flares ×

Basades en els informes desfavorables de la CNMC

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Instal•lacions elèctriques // Imatge del web de Wikimedia

Les organitzacions empresarials AEPCRO-Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta, Cecot, CEDAC-Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya, Centre Metal·lúrgic, Confederació Catalana de la Fusta, Federació Empresarial del Metall, Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial Tèxtil, RETAILcat-Unió d’empreses del Retail a Catalunya i la Unió Empresarial Metal·lúrgica, van interposar de forma conjunta una denúncia per Ajudes d’Estat, a instàncies europees, en relació a l’actuació del Govern d’Espanya en l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques a finals del 2017.

A resposta de les primeres consideracions de la Direcció General de Competència de la Comissió Europea, les entitats i organitzacions empresarials han remès un segon document de consideracions basat en els informes desfavorables de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) relatius a les successives modificacions de tarifes elèctriques. Aquests informes reforcen i fonamenten les tesis establertes per les organitzacions en la seva denúncia que afirmen que la discriminació entre els trams de tensió entre 1kV a 30kV i 30kV a 36kV no està justificada per motius tècnics, sinó que respon a la decisió discrecional del Govern per establir polítiques que afavoreixen més a determinats territoris.

Noves consideracions a la demanda

1.- Els valors unitaris fixats pel Govern per retribuir a les distribuïdores per inversió i manteniment són els mateixos dins del tram 24kV i 36kV. El propi Govern està reconeixent un cost igual per a tot el tram (Ordre IET/2660/2015, 11 de desembre, pàgina BOE 117308), ja que tant la construcció de noves instal·lacions como el manteniment de les existents per tensions entre 24kV i 36kV són exactament les mateixes. És més, els cables i equips que alimenten tant una tensió com altra tenen les mateixes propietats i característiques d’aïllament.

2.- Successives reduccions en la tarifa corresponent al tram entre 30kV i 36kV no justificades tècnicament:

  • 1a reducció | En 2014 el tram es va desdoblar en dues tarifes (RD1054/2014).

Una tarifa per tensions entre 1kV i 30kV (tarifa 6.1A)

Una tarifa per tensions entre 30kV i 36kV (tarifa 6.1B) que inclou una reducció sense justificació tècnica.

  • 2a reducció | En 2016 (ORDRE IET/2735/2015) es produeix una segona reducció de la tarifa 6.1B. Aquí tampoc existeix justificació tècnica, ni millora de la xarxa de distribució ni cap altre canvi tècnic.
  • 3a reducció | A partir de 2018 les tensions entre 30kV i 36kV passen a integrar-se en la tarifa 6.2, reduint novament els preus aplicats a aquest tram sense que hi hagi cap explicació tècnica sinó un compromís polític del partit en el Govern front al Partit Nacionalista Basc per aprovar pressupostos de 2017.

Per què des del 2014 s’han produït successives reduccions en el peatge aplicat en el tram de tensions entre 30kV i 36kV, si inicialment a nivell tarifari les tensions entre 1kV i 36 kV era exactament el mateix?

Per què a partir de 2018 les tensions entre 30kV i 36kV passen a integrar-se en la tarifa 6.2 reduint novament els preus aplicats a aquest tram, sense que hi hagi cap explicació tècnica que ho sostingui?

3.-  Tant la pròpia creació del peatge 6.1B, com la fixació a la baixa del preu corresponent a aquest peatge, ha estat valorat negativament per la CNMC en diferents informes:

  • Informe IPN/DE/0008/14 de 23 de setembre | En aquest informe la CNMC deixa clar que la modificació introduïda amb la creació del peatge 6.1B no s’ajustava a la metodologia establerta per la determinació dels peatges ja que, de fet, es paguen peatges d’accés propis d’alta tensió quan, en realitat, són xarxes de mitja tensió, la modificació va ser aprovada pel Govern estatal.
  • Informe IPN/DE/0014/14 d’11 de desembre | En aquest informe la CNMC fa constar textualment que “Se indica que varios Miembros del Consejo Consultivo de Electricidad han señalado que dicha segregación carece de justificación y que podría ser considerada discriminatoria”.
  • Informe IPN/DE/017/15 de 3 de desembre | En aquest informe la CNMC fa constar, sobre la proposta d’Ordre per determinar els peatges d’accés d’energia per l’any 2016, el següent: “De esta manera los consumidores acogidos al peaje 6.1B registran una facturación media un 21% inferior a la que se hubiera registrado de mantenerse los peajes establecidos en la Orden IET/107/2014, sin que ni en la propuesta de Orden ni en la Memoria que le acompaña se justifique el criterio que ha conducido a mantener los peajes para todos los consumidores excepto para los acogidos al peaje 6.1B. Adicionalmente, cabe cuestionar si, además de su falta de justificación, la revisión a la baja de los cargos referidos anteriormente es conforme al artículo 19.5 de la Ley 24/2013, del sector eléctrico, en tanto en cuanto impide la reducción de los peajes y cargos mientras existan deudas pendientes de ejercicios anteriores. En consecuencia, esta Comisión propone mantener los peajes de la Orden IET/2444/2014”.

4.- La CNMC ha interposat, davant del Tribunal Suprem, recurs contenciós administratiu contra el RD 903/2017 pel que es traspassa funcions importants al Ministeri que abans eren exercides per la CNMC.

Entre altres articles, s’impugna l’article 3, apartat 1 d) que atribueix al Ministeri la funció d’aprovar tarifes, preus, peatges i cànons. Aquesta funció ja havia estat prèviament treta de la CNMC mitjançant la Disposició final quarta de la Llei 32/2014, de 22 de desembre, de Metrologia, amb la que es va aprofitar per modificar l’article 16.2 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, a efectes d’atribuir de forma expressa al Govern estatal i no a la CNMC, la competència per establir l’estructura i condicions d’aplicació dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució elèctriques.

Cal tenir present que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a Espanya per no respectar la independència de l’òrgan regulador relativa a la incorrecta aplicació a Espanya de la Directiva 2009/72/CE, de 23 de juliol, sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat.

5.- El criteri d’eficiència (pèrdua d’energia) tampoc justifica la diferència actual de preus entre els trams. No es pot justificar que la diferència de tarifes entre els trams 1kV-30kV i 30kV-36kV sigui per motiu de major o menor pèrdua d’energia segons la tensió de connexió, ja que en aquest cas les diferències haurien de ser apreciades en trams més curts. Per tant, el preu dels peatges entre els trams de tensió entre 24kV i 33kV hauria de ser exactament el mateix perquè no existeix cap motiu perquè no sigui així.

Base de la demanda del teixit empresarial

Les entitats denunciants són associacions empresarials que aglutinen i representen els interessos de més de 50.000 empreses, de les quals 500 són indústries usuàries dels serveis d’electricitat afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia, dels sectors tèxtil, metall, químic, fusta i distribució. En aquestes empreses el consum energètic i, especialment el d’electricitat, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i per tant de les despeses d’explotació.

Des de fa anys existeix una discriminació territorial quant als costos d’electricitat que les empreses espanyoles han de suportar en la seva activitat industrial, degut fonamentalment a l’estructura tarifària dels peatges d’accés a la xarxa elèctrica. Aquesta és una discriminació que el sector empresarial ja ha denunciat reiteradament sense que s’hagi implementat cap mesura correctora per part dels diferents Governs; és més, no només no s’ha procurat corregir aquesta desigualtat sinó que ara la nova reforma, lluny d’igualar les condicions en què les empreses han de competir, agreuja encara més aquesta desigualtat existent.

Ens referim a la reforma de l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques, supressió de la tarifa 6.1B per englobar les tensions de 30 a 36kV a la tarifa 6.2, continguda en l’acord de 36 punts signat entre el Partit Popular (PP) i el Partit Nacionalista Basc (PNB) per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat 2017.

La situació actual, agreujada amb aquesta reforma, comporta una notable disminució del cost d’adquisició de l’electricitat per a empreses situades en determinades regions de l’Estat espanyol i, per tant, els efectes de la mesura són, a criteri de les organitzacions empresarials, selectius territorialment i poden constituir una Ajuda d’Estat en favor de les empreses beneficiades que competeixen a nivell de tot el territori comunitari.

 

Una Ajuda Estatal Selectiva

Així doncs, es produeix una discriminació entre les empreses segons qual sigui la tensió d’accés, i aquesta discriminació és per territoris. La discriminació tarifària afavoreix a empreses acollides a la tarifa 6.1B amb subministrament elèctric superior a 30 kV i inferior a 36kV, creant una major diferència amb els subministraments contractats a la tarifa 6.1A amb tensió de subministrament inferior a 30 kV i potencia contractada major de 450 kV.

Les empreses no tenen la possibilitat d’escollir la tarifa, ja que això depèn de la tensió de la xarxa de distribució que hagi instal·lada a la zona on se situen. La decisió sobre el tipus de xarxa de cada zona la va adoptar l’empresa elèctrica que operava a la zona i que va ser la responsable de construir aquesta infraestructura. Així doncs, a Espanya conviuen diversos tipus de xarxa segons la part del territori.

La plataforma kV25/30 xifra en 5.800 empreses les que actualment estan sotmeses a les tarifes 6.1A i 6.1B. El canvi a la tarifa més reduïda 6.2 beneficiarà tan sol a 1.250 empreses, situades en 6 de les 17 comunitats autònomes espanyoles: 790 empreses al País Basc, 42 empreses a Navarra, 17 empreses a Cantàbria, 11 empreses a Astúries, 33 a Castella i Lleó i, finalment 357 empreses a Andalusia, els qui obtenen un avantatge econòmic consistent en la reducció del cost del subministrament elèctric. Si partim dels preus d’electricitat registrats en 2016, les empreses beneficiades reduirien encara més el cost del MWh en un 43%. Segons informacions proporcionades pels propis mitjans de comunicació, la mesura pot suposar un estalvi econòmic de 50 milions d’euros anuals a les empreses del País Basc.

De les 4.450 empreses que no poden beneficiar-se de la tarifa 6.2, hi ha 3.277 companyies que estan situades a Catalunya i la resta estan ubicades a Aragó i Extremadura.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×