Autor Política
11 octubre 2017 a 09:00

Compareixença del president Puigdemont davant del ple del Parlament

0 Flares 0 Flares ×

Ahir a la tarda

puigdemont 11 setembre

Vivimos un momento excepcional, de dimensiones históricas. Les seves consequències i efectes van molt més enllà del nostre país i se ha dejado evidente que, lluny de ser un afer doméstic i interno, com sovint ens hem hagut de escoltar de parte dels que han negligencia la seva responsabilitat en no voler conèixer el que estaba pasando, Catalunya és un afer europeu.
De la meva comparativa no espero ni amenaces, ni xantatges, ni insultos. El momento es prou seriós con perquè tots asumir la parte de responsabilitat que ens corresponda en la necesidad imperiosa de desescalar la tensión y no contribuir, ni amb la paraula ni amb el gest, a incrementar-la. Al contrari, vull adreçar-me al conjunt de la població; als qui s’mobilisent els dies 1 y 3 de octubre, als qui ho van fer dissabte en la manifestación advocant pel diàleg i els qui ho van fer massivament diumenge en defensa de la unitat d’Espanya. Yo también no se mobiliza en cap d’aquestes convocatòries. Tots, amb les nostres diferències i discrepàncies, amb allò en què ens entenem i en allò en què no ententenem, formem un mateix poble y el hem de continuar fent plegats, passi el que passi, perquè així es fa la història dels pobles que busquen su futuro.
Mai no ens posarme d’accord en tot, com és evident. Peró sí que entenem, perquè ja hem demostrat moltes vegades, que la manera de avanzar no pot ser altra que la democràcia i la pau. Que volar el respete por todo lo que es diferente y más allá de lo posible por los aspirantes colúcleos, por lo que es necesario por los gránulos de diáleg i empatia.
Com es poden imaginar, en aquestes darreres jornades i hores, se mehan adreçat moltes persones suggerint el que había dejado de dejar de fer. Tots ells són suggeriments lícitos, respectables i propis d’un momento com aquest. A tots els que pogut fer-ho els ho agraït, perquè en cadascun d’ells hola reconegut raons fonemas que vale la pena de escoltar. També jo demanat opinió a diverses persones, que m’han ayudat a enriquir la anàlisi del momento y la perspectiva de futuro, tambien els ho vull agrair de tot cor.
Però el que no es una decisión personal, ni una dèria de ningú: es el resultado del 1 de octubre, de la voluntaria del gobierno que preside el desarrollo de un compromiso de su compromiso de convocar, organizar y celebrar el referèndum d’autodeterminació, i naturalment de l’anàlisi dels fets posteriors que doblan comparti al si del Govern. Avui toca de los resultados del 1 de octubre al Parlament i això y el que farem.
Haga clic aquí para ver el calendario 1 de octubre Catalunya va celebrar el referéndum de autodeterminación. Ho va fer en unes condicions més que difícils: extremos. Es la primera vez en la historia de las democràcies europeas que una jornada electoral es desarrollarse enmig de violents atacs policials contra los votantes que fan cua per dipositar la papereta. Des de les 8 del matrimonio y la hora de tancament dels col·legis, la policía y la Guàrdia Civil de colposo persones indefensos y obligar a los servicios de emergencias a atendre més de 800 persones. Ho vam veure tots, també ho ve ve el món que es va esgarrifar de las imatges que s’anaven rebent.
L’objectiu no era només confiscar urnes i paperetes. L’objectiu era provocar el pànic generalitzat en el que la gent, veient les imatges de violencia policial indiscriminada, es quedé a casa y renuncié a su dret de vot. Però als responsables polítics d’aquesta ignomínia els va sortir el tret per la culata. 2.286.217 ciutadans van vèncer la por, van salir de casa y van votar. No sabem quants van van intentar sense èxit, però sí sabem que els col·legis clausurats violento representen un cens de 770.000 persones més.
Més de dos miliones dos centavos de mil catalanes de poder votar perquè van vèncer la por, y tambien perquè quan de arribar a su col·legi hola de trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituydes i un cens fiable i operatiu. Las operaciones y registros policiales de los setmanes anteriores a la recolección de urnas y los papeles no van impedir el referéndum. Les detencions d’alts càrrecs i fonctionis del Govern, no se puede impedir el referéndum. Las escoltes telefónicas, los seguimientos de persones, los atacs informáticos, el tancamento de 140 webs, las violaciones de la correspondencia, el tampoc no van impedir el referéndum. Repeteixo: malgrat el esfuerzo y els recursos destinats por combatre’l, quan els ciutadans van arribar als col·legis electorals, hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituydes y un cens fiable i operatiu.
Vull fer, per tant, un reconeixement a totes les persones que van fer possible aquest èxit logístic i polític. Als voluntaris que van dormir a los escoles. Los ciutadans que guardan las urnas a casa. Impresores de Als que van imprimir los paperetes. Informes que informan sobre el sistema de cens universal. Als treballadors y treballadores del Govern. Als votantes del Sí als del No, als del vot en blanc. Un aguardiente de tantísima que puede posar el granito de sorra posible. I sobretot, vull enviar el mi afecte, la meva solidaritat i el mi escalf a tots els ferits i maltractats per l’operació policial. Las imágenes se guardan en la memoria de cada uno. Mai no ho oblidarem.
Cal recon seixer, i denunciar, que la actuación del Estado ha aconseguit introducir tensió i inquietud en la sociedad catalana. Com un Presidente de Catalunya, socorro consciente de que en los momentos de ay hola molta preocupado gent, angoixada, aletas i tot espantada pel que està passant y pel que pasar. Gent de totes les idees y tendències. La violencia de la libertad en la decisión de algún tipo de empresas de traslados de la seva su social, una decisión, dejin-m’ho dir, más de relatar por los mercos que no amb efectes reals sobre la nostra economía (el que té efectes reals sobre la nostra economia són els 16.000 milions d’euros catalans que són obliga un canario de su social cada uno), sens dubte són fets que han emboirat el ambiente. A totes aquestes persones que tenen por, els vull enviar un missatge de comprensió i de empatia, tambié de serenor i tranquil·litat: el Gobierno de Cataluña no es desviado ni un solo elemento del compromiso en los programas sociales y económicos, la democràcia, el derecho, la tolerancia, el respeto a la discreción y la voluntaria negociadora. Com un Presidente actuaré cada vez que ejerciera responsabilidades en 7,5 millones de ciutadans del país.
Voldria explicar en som, i sobretot por què som en som. Averigüe que el tot del món ensaya el milagro, yo sobretot, avui que cuelga en el ensamblaje, la creencia que vale la pena hace-nos un explic.
Des de la muerte del dictador Francisco Franco, Cataluña ha contribuido mucho con el que més a la consolidación de la democràcia espanyola. Catalunya ha estat no nomos el motor econòmic d’Espanya, sino también un factor de modernización y de estabilización. Cataluña que creó la Constitución española de 1978 podía ser un buen puntaje de partida para garantizar su autogobierno y su programa de materiales. Catalunya es va implicar a fons en la operació de regresar al estado de espanol a los institucions europeos e internacionals des prés de 40 anys d’aïllament i autarquia.
El pas dels anys, però, va permitre constatar que el nou edifici institucional sorgit de la transición, que a Catalunya es veia con un puntaje de partida de la cualidad evolucionan cap a cotes més de democràcia i d’autogovern, los elits hegemòniques de l’état l’entenien no com un punt de partida, sinó com un punt d’arribada. Amb el pas dels anys, el sistema no nomos va dejar de evolucionar en la dirección de desalojamiento de poble de Catalunya, sinó que va començar a involucionar.
En coherència amb aquesta constatació, the any 2005, una gran majoria, el 88% d’aquest Parlament, repeteixo, una majoria del 88% d’aquest Parlament, seguint els procediments marcats per la Constitució, repeteixo, seguint els procedures marcats per la Constitución, va aprovar la propuesta de Estatuto de Autonomía, y la de enviar a los Congrés de Diputats. La propuesta catalana va a deshacer una campana de auténtica catalanafòbia, atiada de manera irresponsable pels qui volien gobernar Espanya al preu que fos.
El texto que el final de la escritura está en el fondo del año 2006 la era de la joyería era diferente de la idea inicial del parlamento de Cataluña, el fondo de la frontera era el ser aprobado por los ciutadios que van de un votar. La participación en el 47% de los censos, los votos son favorables a los Estatutos de la Cámara de 1.899.897. Vull remarcar que són 145.000 votos que mencionar el sí a la independencia de 1 de octubre.
L’estat, però, no en va tenir prou amb la primera retallada. Al 2010, cuatro anillos de la entrada en vigor de la Estatut retallat, un Tribunal Constitucional formato por magistrats escollits a dit pels dos grans partites espanyols, PSOE i PP, va emetre una sentencia de infaust record que retallava el Estatut per segona vegada, y en modificava el contingente que ya ha estado votar pel poble en referèndum.
Convé recordar-ho, i subratllar-ho. Malgrat ha seguido el procedimiento previsto en la Constitución de la Constitución de Malta, que incluye un párrafo 88% del Parlament de Catalunya, en inglés, francés, francés, italiano, italiano y español. catalana en un texto irreconciliable. I convé recordar-ho, i subratllar-ho, també: aquest texto irreconeixible, doblement retallat i no referendat pels catalans, y la llei vigent actualment. Aquest ha estatar el resultado de la intención de Catalunya de modificar su estatus jurídicopolítico per les vies constitucionals, es un dir, una humiliació.
Però això no és tot. Des de la sentencia del TC ante el Estatuto de la Constitución de los Estados Unidos de América, el sistema político de los Estados Unidos de América no ha nombrado ninguna organización que se ha dedicado a la consolidación de la movilidad, sinó que ha activado un programa sistemático y sistemático de recentralització. Des del punt de vista de la autogobernación, los tirrers del els fijaron el estadio de los estatutos de los jugadores de los cuartos: laminació continuada de competències a través de decrets, lleis y sentències; desatenció y desinversió en el sistema bàsic de las infraestructuras de Cataluña, peça clau del progrés econòmic del país; el casquillo del feridor del menú de un en la llengua, la cultura y la manera de ser y de la vendimia del país nostre.
Tot això que explico condensadament en unes poques línies, ha tingut un impacte profund en la societat catalana. Fins al punt quedurant aquest període muda ciutadans, milions de ciutadans, han arribado a la conclusión racional que la única manera de garantizar la supervivencia, no nomos de la autogobierno, sinó dels nostres valors con una sociedad, y que Catalunya es constituixi en un estat Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en donen testimoni.
A més ha passat una cosa encara més rellevant: i es que en paralelo a la formació de la majoria absoluta independentista al Parlament, s’ha forjat un consens amplissim i transversal al voltante de la idea que el futur de Catalunya, fos el que fos, había decidido pels catalans, democràticament i pacífica, a través de un referèndum. En l’enquesta, de fet, más recientes de un importante diari de Madrid, no de aquí, de Madrid, un 82% dels catalans ho expressen així.
Ambos objetivos pueden ser aplicados en el marco de las instituciones y la sociedad civil catalanes han endegat iniciativas iniciales del gobierno y las instituciones españolas. Està tot documentat: fins a 18 vegades, en tots els formats possibles, s’ha demanat obir un diàleg per acordar un referèndum con el que va a celebrar una Escòcia el 18 de setembre de 2014. Un referendum para una pregunta acordadas entre las partes, en que las partes partes en la campana y exponer sus argumentos, en que las partes se comprometen en una aceptación y aplicar el resultado a través de una negociación que protege los interesos respectivos. Si això s’havia pogut en una de las democràcies más antiguas, consolidadas y ejemplares del món, con la Unidad Regne, ¿por qué no se puede hacer tambien una Espanya?
La respuesta a los cuestionarios aquest iniciativas ha estat una negativa radical i absoluta, combinada con la persecución policial y judicial de los autoritats catalanes. L’expresident Artur Más allá de los excombatientes Joana Ortega y Irene Rigau, con el exconseller de la Presidencia Francesc Homs, han estat inhabilitats per haver promulgado un procés participativo no vinculante i sense efectes jurídicos el 9 de noviembre de 2014. I no només ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
Más información, la Mesa d’aquest. Parlament y desenes de càrrecs eliges municipals han estat querellats por expresar el su apoyo a dret a decidir y allowre debats sobre el referèndum. S’han presentat querelles contre la présidence de la mesa del parlament per no permitre que el parlament pogués debatre. La darrera onada repressiva contra los institutos catalanes ha implícito la detención y traslación a dependencias policiales de 16 càrrecs y servidores públicos del gobierno de Cataluña, que han sido declarados en emancipación de los senadores. El món també ha de saber que los más pequeños de las personas que tienen las manifestaciones más largas y mas allá de las históricas de Europa están imputados por una delicada de sedició que pueble comportar aletas a 15 anys de presó.
Aquesta ha sido la respuesta a la pregunta sobre el estado de los resultados de las solicitudes de catalanes, que sin embargo se ha expresado de forma pacífica a través de las majestades obtaines a las urnas. El poble de Catalunya reclama de la fa anys llibertat por poder decidir. És ben senzill. Tanmateix, No hem trobat interlocutores en el pasaje ni els estem trobante en el presente. No hi ha cap institución del Estado que se abstenga de un parlamento de la demanda mayoritaria del parlamento y de la sociedad catalana. La última esperanza que pudo haber quedado era que la monarquía ejercitaba el papel arbitral y moderador que la constitución de la hipoteca, pera los discursos de la sentencia pasada va confirmar la hipoteca de las hipótesis.
Quiero dirijirme ahora a los ciudadanos del conjunto del Estado español que se preocupan por lo que ocurre en Cataluña.Les quiero trasladar un mensaje de serenidad y respeto, de voluntad de diálogo y acuerdo político, como ha sido siempre nuestro deseo y nuestra prioridad. Soy consciente de la información que las personas trasladan la mayoría de los medios de comunicación y de cuál es la narrativa que se ha instalado. Pero me atrevo a pedir un esfuerzo, para el bien de todos; un esfuerzo por conocer y reconocer lo que no ha llevado hasta aquí y de las razones que nos han impulsado. No somos unos delincuentes, ni unos locos, ni unos golpistas, ni unos abducidos: somos gente normal que pide poder votar y que ha estado dispuesta a todo el diálogo que fuera necesario para realizarlo de manera acordada. No tengo nada contra España y los españoles. Al contrario. Nos queremos reentender mejor, y ese es el deseo mayoritario que existe en Catalunya. Porque hoy, hace ya muchos años, la relación no funciona y nada se ha hecho para revertir una situación que ha convertido en insostenible. Y un pueblo no puede ser obligado, a favor de la voluntad, a aceptar un statu quo que no votó y que no quiere. La Constitución es un marco democrático, pero también es cierto que hay democracia más allá de la Constitución.
Senyores i senyors, els resultados del referente del 1 de octubre passat Catalunya s’ha guanyat el dret un ser un Estado independiente, i s’ha guanyat el dret un ser escoltada i respetada.
Él de dir y avui cat es escoltada i respectada més enllà de les nostres fronteras
El sí a la independencia ha guayan unes eleccions por majoria absoluta, i dos anys després ha guanyat un referendum sota una pluja de polis de porra. Las urnas, la única llenguatge que entenem, diuen sí a la independencia. I aquest és el cami que estic compromets a transitar.
Con el conejo, la lila de Referencia estable, que muere de la proclamación oficial de los resultados, en el casquillo que el nombre de votantes del Sí. El estado superior al número de votos del No, el Parlament (cito textualment de la llegada ) “Celebrar una sesión ordinaria por una declaración declarada oficial de la independencia de Cataluña, els sus efectes y el inicio del proceso constitutivo”.
Hola, un abismo y un desprecio del 1 de Octubre, he aconsejado el que se compromete a comprometerse en el inicio de la legislatura.
Arribas en un momento histórico, i con un presidente de la Generalitat, asumir en presentar-los resultados del referéndum de la construcción del Parlamento y los dels nostres conciudadanos, el mandato que Catalunya esdevingui un estado independiente en forma de república.
Això es el que avui pertoca. Por responsabilitat i per respect.
I amb la mateixa solemnitat, el Gobierno y el matrimonio proponen que el Parlamento suspengui els efectes de la declaració de independencia por el tal que en los derechos de propiedad de emprenguem un diàleg sentido el cual no es posible arribar a una solución acordada. Creem fermament que el momento demana no nomes la desescalada en la tensión sinó sobretotal voluntat clara y compromisos para las solicitudes del poble de Catalunya a partir de los resultados del 1 de octubre. Resultats que doblen en cuenta, de manera imprescindible, en la etapa de diáleg que estem disposats a obrir.
Éste es el punto de partida de la lista de materiales de referencia que se encuentra en la marxa de diferentes iniciativas de mediación, de diálogo y de negociación a nivel nacional, estatal e internacional. Algunes d’aquestes sónicos y alces encara no ho són. Totes són molt serioses, i eren difíciles de imaginar a just fa un temps. Les crides al diàleg ia la no violència s’han sentit de los pies els racons del planeta; la declaració ahir del grup de vuit Premis Nobel de la Pau; la declaració de Los Ancianos al frente dels quals hi ha el exsecretari general de Nacions Unides Kofi Annan de la calidad forman parte personalitats de gran rellevància mundial; els posicionamentos de presidentes i primers ministerios de països europeus, de líderes polítics europeus … hi ha un prec de diàleg que recorre Europa, perquè Europa se ha enviado interpel·lada sobre els efectes que potenciar una mala resolución de conflictos. Totes acuestes veus mereixen ser escoltades. I totes, sense excepció, han han dejado el tiempo libre por donar la oportunidad de diálogos en el Estado español.
Avui també cerca de això. Por responsabilitat i per respect.
Acabo. I ho faig apel·lant a la responsabilitat de tothom. Als ciutadans de Catalunya, los demano que continúan expresando-se junto con las aletas del feto de los fetos, amb llibertat y respeto de los amigos que pensen diferent. A les empreses i actores econòmics, els demano que continúan generosos riquesa que no caiguin en la tentación de utilitzar su poder por esporuguir la població. A les forces politiques, els demano que contribueixin amb les seves paraules et les seves accions a rebaixar la tensió. Tambien ha demano como mitjans de comunicació. Al gobierno de España, li demano que escolti, ja no a nosaltres si no vol, sinó als que advoquen por la mediació ia la comunidad internacional, i als milions de ciutadans d’arreu d’Espanya que li demanen que renuncian a la repressió i la imposición A la Unió Europea,
Avui el Govern de Catalunya es un gestor de responsabilidad y generositat, se torna un estender la mà al diàleg. Estic convencut que, si el próximo muere a toquà © la actua amb la compresión de la responsabilidad y el complemento amb les seves obligacions, el conflicto entre Catalunya y el están espaà ± ol es pote resolló de manera serena y acordada, respetando la voluntat dels ciutadans. Por nosaltres, no quedarà. Perquè volem ser fidels a a la nostra llarga història, a tops els qui hi han patit i s’hi han sacrificat, i perquè volem un futur digne per als nostres fills i filles, por tota aquella gent qui vulgui fer de Catalunya la seva terra d acollida de esperanza
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×