Autor Articles i estudis
1 setembre 2017 a 18:00

ENTREVISTA A: Lluís Jutgar “Peyu”, humorista de teatre, ràdio i televisió

0 Flares 0 Flares ×

L’entrevista d’AMIC

peyu AMIC

Lluís Jutglar Calvés, conegut com a Peyu, és un humorista de 31 anys d’Osona, conegut per les seves aparicions en ràdio, televisió i teatre. El podem escoltar a El Fricandó Matiner (RAC105) i al Versió RAC1 (RAC1),  el podem veure a la seva secció de l’APM, l’Ole tu, descobrint nyaps de les ciutats i viles catalanes. Aquest estiu, ha estrenat la seva primera pel·lícula Mil coses que faria per tu, de Dídac Cervera, on hi té un paper destacat al costat de Peter Vives, i Iris Lozcano. Durant l’estiu el podem veure en directe amb els seus espectacles “En Peyu i en Danii-neptú o i-time”.

Les vacances t’han servit per carregar piles i començar aquest curs? 
En general sí, tot i que no visc la meva feina com una cosa que necessiti parar; quan fas coses creatives i humor a diari, necessites oxigenar de tant en tant. La ràdio és el que desgasta més. Durant tota la meva carrera professional el primer que feia cada dia quan em llevava era anar a la ràdio i fer humor. I això és el més sacrificat de l’humor, fer-lo cada dia i que cada dia sigui diferent. Aquest any deixo de fer El Fricandó Matiner, així que m’ho agafo amb una mica més de calma. Ja no serà llevar-se i anar a la ràdio a fer humor.

Et podem escoltar a la ràdio, et veiem a la televisió, al teatre i ara fins i tot al cinema. Què és el que més t’agrada de cada un dels àmbits en què treballes? On et sents més còmode?
Jo sempre dic que el que m’agrada més és el teatre, perquè per fer humor, és l’únic lloc on tens públic en directe i el públic en directe et dóna una cosa que no et donen els altres suports. Quan tens públic en directe, en l’humor hi ha una cosa molt important que són les pauses i la màgia que es crea, la sinergia que es crea amb el públic. I preparar un gag en directe, aguantar una pausa quatre, o cinc… o vint segons… La màgia que es respira en aquell moment, i rematar el gag just quan tu decideixes… això és el més màgic i el més divertit que té l’humor, els altres… A veure, negaré haver-ho dit, però… la radio i la tele serveixen només perquè vingui gent al teatre!

Quan vas començar fent ràdio, o quan estudiaves comunicació audiovisual, t’esperaves veure’t algun dia a la gran pantalla?
El cinema no m’ho esperava, no m’ho havia plantejat. Ara, si em preguntes allò de “t’esperaves tenir tant d’èxit amb el que has fet o arribar fins on has arribat?” jo sempre dic que sí. Hi ha una falsa humilitat, per la qual queda molt bé dir: “Ui, no, jo no m’ho esperava”. I jo dic: “Doncs llavors per què ho feies, imbècil?”. Les coses es fan perquè et surtin bé.

Creus que la gent et veu com el representant del nou humor de les comarques catalanes? 
No sóc representant de res, però si que hi ha molta gent que m’ha definit molt semblant a en Capri, a un prototipus de “català emprenyat”. Ara, jo no he buscat res de tot això. És l’humor que porto de tota la vida, d’aquest caràcter de la família, un caràcter sorneguer. Amb el meu germà, quan dormíem a la mateixa habitació, molts dies ens n’anàvem a dormir a les 2 o les 3 de la matinada, sempre fent humor! Xerrant, criticant els veïns o els altres, enrient-nos de l’entorn més proper. És una manera de fer que he viscut a casa, dels parents, dels tiets, en aquelles sobretaules…

Tens algun espectacle nou entre mans o seguiràs rodant amb els que tens?
Ara tenim un projecte nou que vam acabar d’escriure abans de l’estiu amb en Joan Roure. Per primera vegada vam fer un procés diferent: nosaltres normalment escrivim i desenvolupem alhora i anem assajant i escrivint a mida que ho fem i no enllestim l’espectacle final fins un mes abans de l’estrena. En aquest cas volíem fer un procés diferent: escriure un espectacle i assajar-lo. A més tenia moltes ganes de fer un espectacle on apareguessin més personatges i hem escrit una comèdia de cinc, amb humoristes del país i actors que no són reconeguts com a humoristes però que també fan molt riure si els veus actuar.

Parlem una mica de l’actualitat. El mateix dia de l’atemptat a Barcelona, el 17 d’agost, tenies funció a Mollet. Com es viu fer un espectacle d’humor després d’un fet com aquest?
És estrany perquè l’ambient està una mica enrarit, la gent està enrarida. Però, suposo que una de les forces que tenim com a societat és la de fer vida normal sense que tot això ens afecti. Vam decidir no suspendre i actuar igual aquell dia perquè crec que és la nostra força: demostrar que podem seguir rient i fent vida normal malgrat tot el que faci aquesta gent. Diuen que l’humor és espai més temps.  En aquell moment no havia passat ni espai ni temps com per poder riure d’allò mateix, però crec que ens en vam sortir prou bé.

Creus que es pot fer humor de qualsevol tema? De les religions també?
Crec que es pot fer humor de qualsevol cosa però s’ha de saber en quin context es fa. Tu pots fer humor de qualsevol cosa però no a tot arreu. Jo no puc sortir a la ràdio i fer humor del càncer i la metàstasi perquè no sé qui m’està escoltant. Això ho puc fer en privat, amb dos o tres amics amb qui ens coneguem molt. Però en públic, no. No pots llençar segons què a una audiència a la qual no saps com afectarà, individualment, a cada persona. I amb la religió igual, és el mateix.

En un dels teus dossiers de premsa hi apareix la frase “L’humor és una cosa molt seriosa”. Sembla que ho tinguessis preparat per donar-nos peu a l’hora de parlar d’aquest tema… 
Recalquem que l’humor és una cosa molt seriosa en el sentit que ens agrada donar un segell molt professional amb tot el que fem. Hi ha gent que pensa que quan fas humor tens una habilitat innata de fer riure la gent. Fins i tot quan et paren pel carrer i et paren per veure si els fas un sainet, o algo que els faci riure. I jo, quan estic comprant, tampoc és que se m’acudeixi res graciós, estic comprant un iogurt.. no té més gràcia que aquesta.. Ens agrada remarcar que l’humor i el teatre, són feines com qualsevol altra, és un ofici que aprens amb els anys.. que té una sèrie de tècniques i que no funciona si no hi dediques moltes hores igual que qualsevol altre ofici…

Per Text: Cristina Moral/Clack | Fotos: Mercè Barris/CLACK / AMIC

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×