Autor Cultura
7 juliol 2016 a 12:00

Entrevista a Clara Segura: “Trobar guions com els de ‘Nit i dia’ a la televisió és un luxe”

0 Flares 0 Flares ×

L’entrevista d’AMIC

Clara Segura AMIC

 

 

Clara Segura torna a interpretar als escenaris la mare amb problemes de conciliació protagonista de ‘Conillet’ després d’haver estat una de les protagonistes de l’exitosa sèrie de TV3 ‘Nit i dia’.

Conillet és el seu primer monòleg. Tracta un tema delicat, la conciliació de la vida laboral i personal d’una dona. Com va afrontar aquest doble repte?
És una mare de dos fills teatralment fora de sí, portat a un extrem a l’inici, tot i que després vas veient els punts de connexió que hi ha amb les dones reals o amb els homes reals. És tot un repte estar sol a l’escenari i portar absolutament el pes d’una obra. Em va molt bé tornar un altre cop a fer temporada. El que necessita un monòleg és fer-lo. La quantitat de vegades que el facis és el que et dóna la frescor.

Ha interpretat dones molt potents al teatre. Diu que tant Antígona com Nawar Marwan (Incendis) eren heroïnes clàssiques, mentre que Serafina de La Rosa tatuada era més terrenal, igual que Antonietta d’Una giornata particulare. On es situa la protagonista de Conillet?
Es mou en l’àmbit absolutament terrenal, però ja passada de rosca. Em ve al cap la Sarah Connor de la saga Terminator. Intenta educar els fills sent molt intervencionista i alhora el que pretén d’ells és que arribin a ser superautònoms. I aquesta és una de les gran dicotomies que trobem els pares i les mares en l’educació. Abans, l’educació era una qüestió comunitària. Ara hi ha pares desbordats per la feina, per culpa d’una conciliació nefasta, i avis estressats.

Va protagonitzar Nit i Dia després de tres anys sense haver aparegut en televisió. Què li va agradar del projecte?
El gènere que toca la intriga i el suspens és apassionant i no l’havia fet mai. En llegir els guions, vaig pensar que la història era fantàstica. Les trames estaven molt ben lligades i cada un dels personatges tenia molta identitat. Trobar guions així a la televisió és un luxe. Hi ha un súper equip a Nit i Dia. La matèria primera era molt bona, el repte era saber-la fer florir i que enganxés l’espectador. Em venia molt de gust fer un personatge que amaga la seva vida privada i personal. També em semblava molt interessant fer una dona que renuncia a la maternitat per dedicar-se a la professió.

És una sèrie que es va rodar en escenaris reals. Era una dificultat?
No sempre pots estar a l’Institut de Medicina Legal [on es va rodar part de Nit i Dia] dues setmanes senceres, que és el que t’aniria bé, sinó que has d’anar fent de manera que la vida al lloc sigui compatible amb gravar una sèrie. I això et porta més embolic perquè actues a trossos, però alhora tens el luxe de poder estar on realment treballa el teu personatge. Ajuda molt entrar en un quiròfan que sigui de veritat i que no hagis d’anar en compte de no fer soroll perquè no es noti que és de fusta.

No volia mostrar un nu a la sèrie perquè tampoc s’havia parlat de nus masculins. Interpretàveu les escenes de sexe vestits.
Es busca molt més el nu femení. A part, hi ha un prejudici entre els actors, els directors i els guionistes, que no donen la importància que se li hauria de donar a assajar aquestes escenes. Quan veus que una escena normal s’ha assajat i una escena com aquesta es dóna per suposat que sortirà, com a actriu penso “doncs home no, treballem-ho o parlem-ne”. No m’agrada exposar-me perquè sí, ja m’exposo en moltes coses a la meva feina.

Ha actuat a la sèrie Web Therapy, basada en videotrucades per ordinador. Com s’actua en un espai tan reduït?
El director em deia: “A tots els actors que passeu per la sèrie us encanta el joc, perquè realment us l’arribeu a creure”. Era en una casa de fusta, però tenia l’ordinador i veia perfectament l’Eva Hache, que feia el seu personatge, i sí que tenia la sensació d’estar fent una conversa d’Skype amb ella. Quan ja hem passat a l’extrem [en cinema i televisió] que veiem converses en què ni es veu la cara dels personatges, tornar a una cosa tan rudimentària té el seu atractiu, tant de fer com de veure.

Ha codirigit amb Bruno Oro les peces teatrals No et moguis i Nena, maca…les postres. Com s’afronta el pas de dirigir i, a més, fer-ho en dues obres tan variades i diferents entre elles?
Amb el Bruno, aquest procés és d’una naturalitat que ni es planteja. Ens complementem molt bé. Quan ens vam conèixer, vam connectar de seguida amb l’humor i això ens va portar a fer el Nena maca. Hi havia idees que ell escrivia i jo les corregia a nivell de direcció. Això es va accentuar més en el No et moguis. El text és un 80% d’ell, jo m’encarregava de mirar-ho des de la direcció d’actors. És tan fàcil de fer això, amb el Bruno… Tinc ganes que la seva pel·lícula arribi a bon port per treballar amb ell.

Vinagre, la sèrie de televisió que va protagonitzar amb Oro, estava inspirada en la comèdia Little Britain.
El que ens agradava molt de Little Britain és que són dos actors que es transformen en mil personatges que generen mil trames. És el format que vam començar a fer a No et moguis i a Nena maca. Little Britain era molt feta a mida per a dos actors genials, amb una producció excel·lent i amb unes caracteritzacions brutals. AVinagre, necessitàvem un equip d’actors perquè les parelles funcionessin.

Ha participat en pel·lícules molt comercials, com Spanish Movie o A tres metros sobre el cielo. Com s’enfoquen aquests treballs?
Quan m’ha interessat el guió o el paper i he pensat que podria aprendre del director, aquest ha estat el criteri de selecció. Però penso que encara es podrien fer millors pel·lícules de les que es fan. Hi ha molt talent de creació, de tècnics i hi ha equips de producció boníssims, però no hi ha diners.

Ha treballat en molts formats i en molts gèneres. Com aconsegueixes no encasellar-se?
És una responsabilitat teva. Depèn de les teves inquietuds. Ara veig que he de començar a activar els motors de la comèdia, perquè la perspectiva de feina que tinc és d’anar cap al drama. Suposo que sempre m’ha fet por estar sempre en un determinat ventall. Tampoc considero que la feina s’hagi d’expressar des d’un lloc. El drama el pots expressar des de la comèdia i una comèdia, des del drama.

Textos: Marta Roqueta/AMIC
Foto: Pol Alfageme/AMIC

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×