Autor Articles i estudis
26 novembre 2015 a 18:00

Mali o quan el seu rei inundà d’or Egipte

3 Flares 3 Flares ×
Mali o quan el seu rei inundà d'or Egipte // Imatge Wikimedia Commons

Mali o quan el seu rei inundà d’or Egipte // Imatge Wikimedia Commons

Després dels atemptats de París del 13/11/15, el següent país a rebre de ple l’amenaça terrorista dels grups fonamentalistes islàmics ha estat Mali. Aquest país, situat a la part sud del Sàhara, ha estat aquests dies portada dels noticiaris a causa del segrest d’occidentals en un dels hotels de la seva capital, Bamako, que es va saldar amb una trentena de morts. En l’actualitat, Mali és un dels països més pobres del planeta i si no hagués estat per l’actual estat de por generalitzada, difícilment hauria sortit en cap noticiari. No obstant això, el cas de Mali és el típic cas d’un país que no és, en sí, exactament pobre, però que els interessos estrangers, la corrupció i la inestabilitat interna han fet que aquest territori subsaharià estigui, per renda per càpita, en el lloc 135 (Espanya, encara que li sembli mentida, està al 16). I el que Mali és un país ric, no es diu perquè sí, i fixeu-vos fins a quin punt és cert que al segle XIV, un rei malià, Musa I de Mali, va repartir tant d’or entre els pobres d’Egipte que fins i tot va fer baixar la seva cotització; única vegada a la Història en què una sola persona ha fet variar el preu de l’or de tot un país.

Mali, a principis del segle XIV era un potent imperi, amb una superfície dues vegades la d’Espanya, que s’estenia des de les ribes de l’Atlàntic fins al centre d’Àfrica i que dominava el comerç de les caravanes de camells que travessaven el desert del Sàhara. Gràcies a aquest domini de les vies de comunicació, a la seva agricultura, al comerç d’esclaus i, sobretot, a la seva importantíssima mineria de l’or, el país era una autèntic pol d’atracció per a tota l’elit cultural, política i religiosa d’Àfrica i Orient Pròxim.

En aquest context de bonança econòmica i social, els reis de Mali -de confessió musulmana des que al segle XI l’islam va arribar al seu territori- eren extraordinàriament rics i poderosos, donant fama al país per la seva generositat i magnificència. I, entre tots ells va destacar Musa I, també conegut com Mansa Musa (Rei Moisès)

Musa I, que va regnar l’imperi malià des del 1312 al 1337 (si bé hi ha dubtes referent a aquesta última data), era un devot fidel musulmà que va veure en l’islam una religió de cultura i civilització de l’Orient Mitjà -normal amb uns cristians fanàtics actuant com talibans a Terra Santa-, pel que va fer tot el possible per estendre’l pel seu extens territori. I, com resulta preceptiu per a tot bon musulmà, el viatge a la Meca no podia faltar; l’única cosa és que tal era l’opulència del rei (en l’Atles Català surt dibuixat amb una pedra d’or a la mà) que la comitiva reial va ser qualsevol cosa menys modesta.

Efectivament, els cronistes de l’època expliquen que, el 1324, una immensa caravana, amb una cort que superava les 60.000 persones, va partir cap a La Meca passant per Egipte i que, com a acompanyament, portava entre 80 i 100 camells que transportaven 300 lliures (uns 100 kg) de pols d’or cada un. Està vist que, a l’amic, no li venia d’aquí.

Segons s’explica, tot el viatge va córrer del seu compte, pagant la manutenció a tot el reguitzell d’acompanyants i repartint or entre els pobres que es va trobar pel camí, tot i que l’apoteosi va ser quan va arribar a El Caire. A la capital egípcia, com a continuació del seu pelegrinatge i del seu procedir piadós, Mansa Musa va començar a repartir a dojo entre els pobres de la ciutat, la pols d’or i els articles d’or que portava. Allò, evidentment, es va convertir en un festival per als pobres que es beneficiaven de les seves generosíssimes donacions… però tota cara té la seva creu.

En inundar d’or, literalment, El Caire i, de retruc, tot Egipte, va provocar que l’or s’arribés a devaluar donada la gran oferta del vil metall, el que va portar a una crisi monetària al país dels faraons. Crisi que va arribar a durar una dotzena d’anys, ja que d’una cotització de més de 25 dirhams per 1 mithqal (una mesura que equival a 4,25 gm) d’or, va passar a menys de 22, de manera que una economia primitiva basada en el patró or va patir -i no poc- tot i l’augment sobtat de la seva riquesa per l’aportació piadosa de Mansa Musa. Però no va acabar tot aquí …

Una vegada que va finalitzar el seu periple fins a La Meca, evidentment, Musa I havia de tornar a casa. Però tanta almoina i tant or havia repartit per promocionar l’Islam allà per on passava que, al final, es va quedar sense res, pel que no podia pagar a la seva tremenda comitiva. La “forçosa” el va obligar a demanar prestat diners a uns interessos usurers perquè si no, no tornava al seu Mali natal.

Sigui com sigui, Mansa Musa va tornar al seu terrer el 1325 trobant-se amb que els seus lloctinents havien conquerit més territoris per a l’imperi malià, per la qual cosa se suposa -o almenys les cròniques no expliquen res al respecte- que el rei no va tenir cap inconvenient a tornar els préstecs que va haver de demanar per tornar a casa, acabant els seus dies com un dels reis més poderosos de l’Edat Mitjana.

En conclusió, la història ens ensenya que Mali -i amb Mali la resta de països pobres del món- en realitat no és tan pobre com se’ns vol donar a entendre. Els jocs d’interessos nacionals i internacionals, la corrupció política i l’acaparament de riquesa en mans d’uns pocs ha fet que una terra rica en recursos naturals com cap (Mali és un dels majors exportadors d’or del món) estigui en l’actualitat depenent de la caritat dels països rics. Una autèntica pena per a un poderós i mil·lenari país que va arribar a inundar d’or fins al poderós Egipte.

Ireneu Castillo

3 Flares Twitter 0 Facebook 2 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×