Autor Bàsquet
31 desembre 2014 a 15:30

Fugir del patiment, objectiu del 2015 pel Manresa

0 Flares 0 Flares ×

El club espera que la profunda renovació doni els fruits desitjats

Manresa-UCAM

El suport de l’afició esdevindrà cabdal per assolir la permanència sense patir // Imatge d’arxiu del web basquetmanresa.cat

Corren temps complicats pel Bàsquet Manresa, que sembla abonat a la supervivència a la màxima categoria del bàsquet espanyol. L’equip de la capital del Bages porta temps afrontant les temporades amb el pressupost més baix de la Liga Endesa i això, en el context de crisi que vivim actualment, condiciona molt la planificació i el marge de maniobra és força estret. Però diuen que com més enfangat estigui el camí més gloriosa serà la victòria final i la familia manresana és com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix, un lloc en el que la rendició no es contempla i la lluita és el camí per assolir la glòria. I amb aquest esperit el Bàsquet Manresa pot ser imparable.

Per segon any consecutiu el Manresa es mantenia a l’ACB per la renúncia d’un dels ascendents de la LEB Or. En aquest cas va ser el Ford Burgos qui va possibilitar la permanència dels bagencs. Això no impedia que l’equip se sotmetés a una profunda renovació que es va endur per davant a tota la plantilla i cos tècnic. De fet, només el jove Álex Hernández va renovar i l’aposta va anar encaminada cap a una mescla de veterania i joventut. A la banqueta es va apostar per un vell conegut, Pedro Martínez, que ha tornat al Nou Congost més de 20 anys després. L’ex tècnic del Gran Canaria va moure fitxa ràpidament i va incorporar un clàssic com Roger Grimau i dos americans de nivell com Ben Dewar i Davin White. Aquests tres jugadors tenien la missió de ser els líders d’un vestidor renovat i el reflex de joves com el propi Hernández (18 anys), l’aler lituà Marcus Grigonis (20 anys) i el neozelandès Isaac Fotu (21 anys).

De menys a més fins sortir del descens

Des de bon començament la idea ja era que es patiria i que no seria fàcil. Un cop més el Manresa figurava entre els candidats a descendir a la LEB Or i els primers resultats així ho confirmaven. Primera jornada: derrota contra Obradoiro per 24 punts de diferència (88-64). Segona jornada: derrota a casa contra el Barça per 19 punts (69-88). Tercera jornada: derrota al Martín Carpena de Málaga per 16 punts (81-65). La primera victòria no va arribar fins la jornada següent, al Nou Congost contra el Morabanc Andorra (88-80), però tot i així l’equip no arrencava i encadenava una derrota rere l’altra.

Hi havia partits que s’escapaven per molt poc, com és el cas del disputat a la pista de l’Iberostar Tenerife. Però d’aquests mals tràngols els de Pedro Martínez es van recuperar i van superar a tot un Valencia Basket a casa per un ajustat 78-77. Des de llavors han vingut tres jornades més i els bagencs han sumat dues victòries importantíssimes que el col·loquen fora del descens abans d’encarar el 2015. Sens dubte, aquesta és la millor notícia que podia tenir l’equip abans de tancar el 2014.

El nou any es presenta complicat, com ja ver sent habitual, però l’afició està espectant i confia en que es podran evitar els patiments de temporades anteriors. La confiança en jugadors com Ben Dewar, Isaac Fotu o Roger Grimau és total i el Nou Congost aspira a esdevenir un fortí que asseguri la tranquil·litat d’aqui a final de temporada.

 

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×