Autor Societat
31 desembre 2014 a 16:00

Cap d’Any, acomiadar-se de l’Any Vell i rebre l’Any Nou

0 Flares 0 Flares ×

Desitjos de bona sort i festa multitudinària arreu

Focs artificials per l'Any Nou a Sydney, amb l'Opera House en primer pla

Focs artificials per l’Any Nou a Sydney, amb l’Opera House en primer pla // Imatge del web Wikimedia Commons

Les dates del 31 de desembre, Sant Silvestre, i l’1 de gener suposen una de les festes més seguides del cicle nadalenc. No és que estiguin desproveïdes de sentit religiós, ni molt menys, però el pas d’un any a l’altre, per bé que sigui una convenció del calendari, afecta tothom més enllà de les creences, i fa que la sortida i entrada d’any sigui una celebració ben transversal i universal.

Pel que respecta a la litúrgia cristiana, Sant Silvestre va merèixer una data tan destacada pels miracles i prodigis que va fer, per haver-se dedicat a portar els pelegrins a veure relíquies dels apòstols i per haver estat Papa de la primitiva església cristiana. El 31 de desembre es commemora la data de la seva mort, l’any 335. El dia d’Any Nou va dedicat al Dolç Nom de Jesús, i és el sant dels Jesús, Manels, Manuels, Manueles, Maneles i Salvadors. El nom dels Manels prové d’Emmanuel, que vol dir “Déu és amb nosaltres”, i que és com va proclamar l’àngel de l’Anunciació que seria anomenat el fill de Maria.

La sortida d’any del 31 de desembre, és una festa de tradició recent, però molt codificada, amb uns costums rituals ben definits, i d’abast global, per l’influx dels mitjans de comunicació, la publicitat i el cinema. Si les llegendes antigues parlen de la nit misteriosa en la qual espectres com el Dimoni Escuat o el Caçador Negre campen en llibertat i venen a espantar la gent, cosa que feia que la gent es reclogués a casa en una celebració íntima i familiar, modernament s’imposa la revetlla hivernal massiva a l’aire lliure, amb cridòria, soroll i un punt de disbauxa, amb la gent abillada amb barretets de fira i bufant espanta-sogres, que es treuen de la boca per endrapar els dotze grans de raïm rituals, al ritme de les darreres campanades de l’any, que són ofertes per les diferents retransmissions televisives, des de llocs emblemàtics i amb presentadors famosos.

L’àpat nocturn està ben estipulat, amb una voluntat d’elegància per conjurar la bona sort per l’any a venir. Es fan imprescindibles el cava o el xampany francès, i el sopar amb menges exquisides com la llagosta, el salmó i el marisc dóna pas al ball amb regals i atraccions diverses, com les serpentines i paperets ja preparats en còmodes packs, dits de “cotillon”, que rima amb “reveillon”, mots francesos que aporten un plus de distinció a la festa. La bullanga que es genera al carrer en una nit com aquesta, fa que molts noctàmbuls habituals no surtin de casa, per no haver-se de barrejar amb masses de gent, que potser duen roba interior vermella comprada al “xino” de la cantonada i han canviat els grans de raïm per olives o fruits secs.

També és la nit de les curses populars de Sant Silvestre, objecte de notícia puntual a la televisió. I a les viles costaneres, hi ha força gent, potser sense haver-se allitat, que s’acosta a la platja per presenciar el primer raig de sol de l’any a l’horitzó, en una revisió d’un ancestral ritual. I encara hi ha el calendari de la ceba, ritus d’origen rural que proporciona prediccions meteorològiques per a tots els 12 mesos de l’any nou. Es fa amb una ceba i sal, el 31 a les 12 de la nit.

L’1 de gener és la diada de Cap d’Any, segons el calendari gregorià. A Catalunya, l’Any Nou es coneix també com Ninou, una contracció de l’expressió llatina Annum Novum. La dita més emprada fa: “Any nou, vida nova”, que inclou desitjos de bona sort i millora per l’any que comença. S’envien missatges positius, es fan regals i es posen a punt els nous calendaris i agendes. Hi ha qui aprofita per fer viatges, per marcar encara més el punt d’inflexió, i dels nous objectius a complir, últimament destaca el d’anar més al gimnàs.

Modernament, el dia de Cap d’Any, lluny de rituals antics i llegendes, es caracteritza per esdeveniments televisats universalment, que van de la notícia dels informatius amb el recorregut global que comença amb els focs artificials a l’Òpera de Sydney, fins a San Francisco, passant pel moment culminant al Times Square novaiorquès. Així mateix el molt difós Concert de Cap Any de l’Orquestra Filharmònica de Viena retransmès des de la gran sala daurada del Musikverein, amb la seva combinació de música de la família Strauss, cèlebres directors d’orquestra, desitjos de pau, assistents famosos i senyores japoneses amb quimono. O la competició de salts d’esquí de Garmisch-Partenkirchen, un indret que per un cop l’any es situa en el mapa mundial.

Tot plegat, ja sigui amb tradicions més antigues o no tant, les celebracions al voltant de la sortida de l’Any Vell i la consegüent entrada a l’Any Nou són de les més brillants i populars de tot l’any.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×